Cortès: «Ser accionista són mal de caps»

Pep Lluís Cortès estudiava Econòmiques quan el Reial Mallorca es transformà en Societat Anònima Esportiva. Decidí aleshores -1992- fer-se accionista del club que tant estima. Avui, pot presumir de ser l'únic mallorquí que ha estat sempre accionista del Reial Mallorca.

-Dimarts passat es reuní la junta d'accionistes i aprovà una nova operació acordeó. Es preocupant la situació econòmica de l'entitat?
-És la mateixa de cada any... Des que estam a Primera Divisió passa el mateix. Els ingressos normals que es cobren en concepte de drets audiovisuals, publicitat, entrades, abonats... no cobreixen tot el pressupost. La resta, si hi ha sort, ha de sortir de la venda de jugadors. Si no pot ser, i arribes a un xifra de pèrdues, has de fer una ampliació de capital.

-Entenc que no és especialment preocupant?
-No ho és.

-De tota manera, sí què és cert que als darrers anys es fa inevitable una operació acordió rera l'altre, mentre que durant la propietat de la família Asensio s'evitava venent futbolistes.
-Abans, fèiem les ampliacions de capital més grosses i eren suficients per una sèrie d'anys. Darrerament, es fan les ampliacions molt més petites.

-No és cert que abans, emperò, es venien més futbolistes i en els darrers anys s'aposta una mica més per conservar als millors.
-És així. Aquesta darrera ampliació, per exemple, és fruit de la política que duu a terme ara el consell d'administració.

-I com ho veu Pep Lluís Cortès?
-Mentre ens moguem en xifres raonables no hi haurà problema. Les dificultats arribaran, com succeí en el passat, si algun any s'ha de fer una ampliació molt grossa. El darrer any que el Grupo Zeta controlà el Mallorca es va fer imprescindible una ampliació de molts doblers. Fou aleshores quan entraren diferents empresaris mallorquins a l'entitat.

-Hi ha cap diferència sustancial entre la gestió de Vicenç Grande o el Grupo Zeta?
-No.

-Seria bo que el Mallorca fos de com més mallorquins, millor?
-Tot té avantatges i inconvenients. Depèn del tarannà dels accionistes. Jo sempre he considerat que molts accionistes, en funció del paper que vulgui jugar cada un, pot ser mal de dur. Amb dos accionistes, el Grupo Zeta i jo mateix, vàrem jugar la Lliga de Campions, vàrem fer grans temporades...

-Algú pot pensar que sou un poc egoista, que no voleu obrir el club a la societat?
-Ser accionista són mal de caps. La gent ha de saber quins riscs té. En el Mallorca has de saber que cada cert temps has d'afegir doblers.

-S'ha parlat molt de possibles inversors estrangers que estarien disposats a entrar a l'accionariat del Reial Mallorca.
-No ho crec.

-Seria bo?
-No ho sé. Jutjar sense conèixer és imprudent.

-És possible un Mallorca sense pèrdues?
-Sí. És tan senzill com ajustar el pressupost. Si enguany és de 35 milions d'euros es fa de 28 i el problema queda resolt. Ara bé, és evident que les opcions de perdre la categoria augmentarien de forma considerable.

-Hi ha una altra solució: incrementar els ingressos.
-No és fàcil, però és possible.

-De les torres, que en pensau?
-La paraula torre queda un poc així. Fer alguna cosa seria bo... Una altra cosa és que faci falta. Ara bé, és evident que Son Moix està desaprofitat.

-Les torres són una opció desproporcionada?
-Fer tres torres, sí... Ara bé, una cosa és la necessitat o la conveniència i una altra ben diferent la legalitat vigent.

-Quina fórmula proposaríeu per fer que el Mallorca pogués augmentar els seus recursos?
-Crec que el Lluís Sitjar és la solució. Veig més viable aconseguir ingressos atípics amb el Lluís Sitjar que no a Son Moix. És millor jurídicament i urbanísticament. Son Moix està en sol municipal. Ara bé, també s'ha de considerar que l'Espanyol abandonarà Montjuïc i que a Sevilla hi ha un estadi municipal que no empra cap equip.