Espanya guanya i és primera de grup

Espanya: Reina, Sergio Ramos, Pablo, Albiol, Pernía, Senna, Iniesta, Xavi, Cesc, Silva i Güiza.
Joaquín per Cesc, Tamudo per Güiza i Villa per Xavi.

Irlanda del nord: Taylor, Mcauley, Hughes, Craigan, Baird, Sproule, Savis, Clingham, Brunt, Feeney i Healy.
Robinson per Sproule, Lafferty per Brunt i Paterson per Feeney.
ÀRBITRE: Herbert Fandel (GER). Amonestà amb tarjeta groga els irlandesos Healey i Lafferty.

Gol: 1-0: minut 52, Xavi.

EFE. Las Palmas.
Espanya va posar punt i final al seu camí cap a l'Eurocopa de 2008 amb un altre triomf, aquesta vegada davant la feble Irlanda del Nord, i tanca el 2007 de forma pletòrica, invicta, amb 10 triomfs i dos empats i com a líder del grup F de la fase prèvia de la competició europea.

Aragonés va canviar els plans del partit. Inicialment tenia pensat variar l'esquema i alinear dues puntes en detriment d'un dels quatre cervells del centre del camp, però el tècnic va virar el pensament en l'últim moment. Es va donar compte Luis que li queden ja pocs assaigs abans de l'Eurocopa i que convé aprofitar tots les ocasions d'engreixar més la màquina espanyola a la zona ampla. La selecció només té fixats, de moment, dos amistosos abans de viatjar a Àustria i Suïssa, davant França i Itàlia, dos duels que encara no tenen data a causa dels problemes de calendari.

I a Espanya li funciona de moment el joc de toc, el que l'ha classificat matemàticament per a l'esdeveniment del pròxim estiu. Per això, l'entrenador va tornar a alinear Iniesta, Xavi, Cesc i Silva a la parcel·la ampla. Els quatre van actuar ahir junts per cinquena vegada, de les quals, només en tres van saltar en la gespa des del començament. Aragonés vol fer rodar tant com pugui quatre de les seves peces més preades. Una altra cosa serà allò que faci el pròxim juny, quan els rivals siguin de major entitat i quan Fernando Torres torni enfundar-se la samarreta vermella. Espanya no es jugava res davant Irlanda del Nord, només l'honor de ser primera de grup, i es va notar sobre la gespa de l'estadi de Gran Canària.

Es va veure els futbolistes de Luis relaxats, conscients que l'objectiu principal estava ja aconseguit. Als nord-irlandesos, tanmateix, els hi anava la vida en l'envit, encara que les seves possibilitats de classificació passaven perquè es produís un miracle en forma de victòria a Las Palmas i derrota de Suècia a Estocolm davant Letònia. Malgrat això, els dirigits per Nigel Worthington, que va jugar contra Espanya en el Mundial de 1982 en una nit històrica per al seu equip, que va derrotar els hispans 0-1, no van sortir convençuts que la proesa era possible.

Per això, van cedir totalment el comandament del partit als jugadors espanyols i van deixar a la vista de tots les seves claríssimes limitacions tècniques.Va poder inaugurar Espanya el marcador en el minut 7, quan una falta sobre el canari David Silva dins l'àrea no va ser sancionat pel col·legiat. La pena va semblar clara per a tots, menys per al jutge. Va ser un avís del que seria l'envit, un monòleg per als de Luis, que sense esforçar-se massa tenia el control del partit.

I després d'un període de tanteig va aparèixer el debutant Daniel Güiza. El davanter del Mallorca, que percebrà 300.000 euros pel debut, va poder fer el gol en el tram final del primer acte. Fins tres vegades va poder aconseguir-ho.

En la segona part Aragonés intentà enfortir el joc de banda amb l'entrada de Joaquín en detriment de Cesc i la sintonia va continuar sent la mateixa, amb domini aclaparador d'Espanya. Només faltava obrir la llauna irlandesa i era qüestió de temps.

Ho va fer Xavi Hernández en el minut 52 de forma espectacular, amb un preciós xut des d'uns 25 metres que es va colar a la xarxa de Taylor després de rebotar al cap de Craigan, un defensa britànic. El gol va ser la punta per als visitants, que van baixar els braços definitivament, encara que mai no van creure del tot en la missió amb què van arribar a l'illa de Gran Canària.