Més de 10.000 persones sortiren al carrer per fer un últim homenatge a Antonio Puerta

El taüt, cobert per la bandera espanyola i la del centenari del Sevilla, va ser introduït a l'estadi acompanyat per aplaudiments espontanis i crits de «Puerta, amic, Sevilla està amb tu». Els aficionats van crear altars improvisats amb espelmes i tributs a les portes de l'estadi, mentre es formaven llargues coes per retre el seu últim homenatge al jugador. Molts aficionats del Betis estaven entre la multitud que va acudir a acomiadar-se del futbolista de Triana.

La plantilla del Sevilla va acudir de matinada a l'estadi procedent d'Atenes, d'on va tornar després d'ajornar-se fins dilluns el partit de tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions que els andalusos havien de disputar dimarts a la nit contra l'AEK.Acompanyats pel president del club, José María del Nido, van quedar unes hores per donar el seu suport a la família i amics de Puerta. Jugadors del Sevilla i del Betis, molts d'ells sense poder contenir les llàgrimes, i tornaren ahir matí per acomiadar-se del futbolista junt amb delegacions de clubs de tot Espanya i d'Europa.

Milers d'aficionats van acompanyar el recorregut cap al cementeri de San Fernando, on la família va realitzar una cerimònia privada i el futbolista fou incinerat. Després d'una missa de 'corpore insepulto' i passades les 13.30 hores, el fèretre amb les restes mortals del jugador abandonava, a coll dels seus companys d'equip, la capella ardent, instal·lada al 'Fòrum del centenari' del Sánchez Pizjuán. La família de Puerta, que va aguantar amb enteresa moments tan terribles, havia sol·licitat que els milers d'aficionats congregats als carrers de la ciutat no es traslladassin al cementeri, per respectar així el dolor dels seus partidaris i preservar el caràcter íntim del sepeli. Especialment emotiva va resultar la imatge del president del Sevilla, José María del Nido, que no va poder reprimir les llàgrimes en l'instant en què Puerta s'acomiadava, per última vegada, del camp on va conquerir el cor del sevillisme amb el seu històric gol al Schalke 04 en la semifinal que va permetre al Sevilla jugar i guanyar la seva primera final de la Copa de l'UEFA.