Gran decepció en els 1.500

En la prova més esperada, els espanyols no trobaren la força necessària, a diferència de Mayte Martínez en el 800. Era una cursa per a Higuero, però no s'hi sentí còmode en cap moment. El corredor d'Aranda del Duero, que havia madurat en les seves darreres competicions, justificà la seva derrota pels avatars que es produïren després de la seva polèmica semifinal. Casado exercí el seu paper i utilitzà la seva envergadura per tapar els rivals. Tot fou perfecte fins a l'hora de la veritat, el darrer toc de campana, ja que anà quedant relegat per l'empenta dels qui venien darrere. I el madrileny tampoc no trobà forces per accelerar en l'esprint final i acabà setè, dues posicions pitjor que a Hèlsinki.

Per la seva banda, Gallardo patí de «cames», com ell mateix reconegué. El de Bembibre encertà l'estratègia, ja que se situà darrere Casado per aguantar fins a la darrera acceleració, però en el moment important la «reserva» era buida i Espanya quedà sense medalla. L'atleta d'origen kenyà i de nacionalitat americana, Bernard Lagat, sense Guerrouj a la pista, va ser qui va regnar entre tots, per assolir així la glòria que durant anys li havia estat esquiva. Rashid Ramzi, el defensor del títol, guanyà la medalla de plata, i Shedrack Kebit Korir, la de bronze.