Domini del Caisse d'Epargne

Sens dubte, va ser una exhibició de l'equip de Rodríguez, ja que Valverde fou segon per davant d'Eladio Jiménez (Karpin Galícia).
El triomf no suposa cap sorpresa, si bé Valverde era el gran favorit. Si el final fou emocionant per la força exhibida per Rodríguez, l'inici de la prova fou de molta tensió. El primer avís el donà el guanyador de 2003, Rubén Plaza (Caisse d'Epargne). Els talls en el grup foren una constant. Se n'hi formaven de petits, que tanmateix no aconseguien mai superar el mig minut d'avantatge, ja que equips com el Caisse d'Epargne controlaven la situació. Va ser cap al quilòmetre 63 de cur quan cinc corredors es distanciaren. Així, Iban Mayo, de l'Euskaltel Euskadi, José Antonio López (Andalucía), Vicente Ballester (del Fuerteventura), Óscar Pereiro (del Caisse d'Epargne) i Carlos Barredo (Quick Step), arribaren a tenir gairebé dos minuts d'avantatge, però foren neutralitzats en el quilòmetre 109.

Arribada l'hora de la veritat amb la dura pujada amb un inici asfaltat i després empedrat, Rodríguez atacà aprofitant el marcatge que feien a Valverde. Els dos darrers quilòmetres foren eterns per a Rodríguez, però Valverde s'encarregà d'obstaculitzar a tots els qui intentaven agafar el seu company. Així, domini del Caisse d'Epargne, que també guanyà la prova cronometrada amb José Iván Gutiérrez.