0-1: Adéu al somni de jugar la UEFA

Sánchez Flores alineà l'onze previst, amb la presència de Silva que, malgrat no haver entrenat amb normalitat durant la setmana, pogué jugar d'inici. De sortida, la prudència i el respecte d'uns i altres presidí el partit. El partit no tenia un dominador clar i la pilota viatjava de porteria a porteria. Quique Sánchez Flores tenia la lliçó ben apresa i no deixaven pensar a Ibagaza, sempre vigilat. Encara abans que es complís el minut 10, el conjunt txe disposà d'una claríssima oportunitat. Villa oferí una pilota interior a Angulo, que agafà l'esquena a la defensa mallorquina, però Moyà -atent- es llançà als peus del davanter i li va prendre la pilota. El partit no trigà a entrar en una fase de predomini de la monotonia. L'únic al·licient del duel era ja la incertesa del marcador. Basinas i Pereyra no aconseguien moure l'equip i Ibagaza estava quasi inèdit.

El Mallorca, passada la mitja hora de joc, encara no havia xutat ni en una sola oportunitat entre els pals de la porteria valencianista. El conjunt txe dominava ja amb claredat davant un Mallorca en el qual Arango era un petita illa enmig de no-res. Just iniciar-se la segona meitat, Angulo s'internà per la banda dreta i centrà enrere, on Joaquín xutà i Moyà va treure una mà excepcional per mantenir el resultat inicial. El València, per moments, semblava que havia sortit decidit a sentenciar el duel com més aviat millor. Fou un miratge. El conjunt txe dominà, però el Mallorca mai no renuncià al triomf. Ibagaza començà a entrar en joc, a moure l'equip. I ja se sap que quan el migcampista argentí funciona...

Arango aprofità una centrada d'Ibagaza en el minut 64 per posar a prova Cañizares amb una gran volea. Quatre minuts després, Villa provocava el lluïment de Moyà i encara abans del final Jankovic enviava la pilota al travesser amb un gran xut. El resultat inicial semblava ja definitiu, quan Basinas va perdre una pilota al centre del camp. Villa centrà l'esfèric a l'interior de l'àrea, on Jorge López, de taló, l'envià a Joaquín, que superà Moyà. El duel estava llest, decidit, però el València encara disposà d'una clara oportunitat més per ampliar el seu avantatge.