Milers de ciutadans es manifestaven encara pels carrers de Ciutat clamant «Prou a la destrucció! Salvem Mallorca!» quan el Reial Mallorca apedaçava la permanència. Els homes de Manzano cridaren prou al patiment i s'apuntaren a una salvació quasi segura.
Fou el millor inici. De somni! El Mallorca aprofità les facilitats dels Betis i sentencià el partit en un «sus». Just se n'havien disputat poc més de vint segons quan Ibagaza va treure el primer córner del matx. Pereyra, quasi sense oposició, rematà amb el cap i superà Doblas. Havien passat, exactament, vint-i-sis segons. El Mallorca encarrilava així un partit transcendental i s'encaminava cap a la quarta victòria consecutiva a l'Ono Estadi. Ibagaza, pràcticament tot seguit, va treure un altre córner. Víctor rematà a plaer, Doblas rebutjà en curt la pilota i Arango no va tenir cap dificultat per marcar el segon. El cronòmetre just havia avançat fins als dos minuts i devuit segons des que el català Àlvarez Izquierdo havia assenyalat l'inici del joc.
El Mallorca havia iniciat el partit concentrat, amb intensitat, mentre que el Betis estava entabanat, endormiscat.
De sortida, Manzano jugà amb l'onze previst, amb les novetats de Nunes, ja recuperat, i de Navarro. Així, en atac, reiterà la seva confiança en la parella formada per Víctor i el discutit Arango.
El Betis havia de reaccionar i passà a controlar el matx per moments. Però el major domini dels andalusos era del tot fictici. Edu va fer una bona jugada i centrà cap a l'interior de l'àrea, on Robert, en lloc de rematar a porteria, rebutjà l'esfèric i tudà així una clara oportunitat. El marcador (2-0) feia possible que els homes de Manzano jugassin amb confiança, que s'arriscassin. El Betis vivia dins la mediocritat, convivia amb la misèria d'una derrota segura.
Ibagaza deixava detalls de gran qualitat, es multiplicava i es convertia, una jornada més, en el futbolista més destacat. El migcampista argentí és diferent, és la referència de l'equip... Té criteri, és ràpid mentalment i físicament.
El Betis continuava perdut i semblava del tot increïble que comptabilitzàs vuit partits consecutius sense perdre.
No hi havia joc, però el Mallorca no patia. El conjunt de Luis Fernández podia marcar en una jugada aïllada, però se l'intuïa quasi entregat.
Així i tot, encara en el temps afegit, Moyà va treure una clara pilota de gol a Capi.
Manzano mogué peça al descans i féu entrar Basinas en substitució de Jankovic per donar consistència a l'equip.
Ibagaza movia el Mallorca, que no passava per cap dificultat. Doblas va treure una pilota de gol a Arango, mentre Luis Fernández continuava desesperat a la banda. Ibagaza en feia de les seves, era el millor, però ja estava cansat. Demanà el canvi i Manzano, tot i que tardà una mica, féu entrar Tuni en substitució del cervell mallorquinista. El públic, dret, acomiadà Ibagaza amb una tancada ovació.
El partit estava decidit i el Betis, pura innocència, no podia fer res davant la superioritat del Reial Mallorca. Era molt més a prop el tercer gol dels vermellencs que l'inici de la remuntada rival. I a la fi, Àlvarez Izquierdo assenyalà el camí dels vestidors. El Mallorca ja està quasi salvat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.