L'alegria dels jugadors mallorquinistes pel gol d'Arango.
| EFE

TW
0


El Mallorca sumà, ahir a Tarragona, una important victòria (2-3) davant el Gimnàstic, el rival més fluix del que duim de temporada. El partit va ser molt mogut, molt intens i amb alternança en el marcador, però un Mallorca que es mostrà com una suma de destacades individualitats s'acabà imposant damunt un conjunt local format per futbolistes tan voluntariosos com ineptes per jugar a la Primera Divisió.

A la primera meitat, tot i que el domini mallorquinista va ser aclaparador i que el conjunt de Manzano va disposar de més ocasions clares que en el que duim de temporada, va ser el Nàstic qui aprofità una de les dues ocasions de gol. A la segona part, tot i que el domini mallorquinista ja no va ser tan clar ni tan asfixiant, el Mallorca va ser capaç de fer tres dianes, la meitat de les que havia aconseguit durant les onze jornades anteriors.

El partit començà amb un Mallorca clarament superior, que constantment posava en evidència les mancances d'un rival al qual venia just mantenir la porteria a zero. Tot i amb això, el primer avís anà a càrrec dels locals. Una falta botada per Campano va obligar Prats a intervenir. A partir d'aquí i fins als minuts finals del primer temps, el partit es va convertir en un monòleg mallorquinista. En el minut 15, una bona assistència de Navarro va ser rematada per Tristán, que aconseguí superar el porter però envià l'esfèrica fora.

En el minut 21, un córner tret per Ibagaza va ser rematat per Navarro amb el cap, però el porter rebutjà la pilota fora. En el minut 27, Jonàs culminà un gran contracop amb una bona passada damunt l'àrea rival que, totsol, va fer el més difícil i rematà fora. En el minut 29 una bona assistència d'Ibagaza va ser rematada per Víctor, però el defensa Cáceres encertà a desviar la trajectòria del cuir. I encara al minut 31, Fernando Navarro penjà la pilota damunt l'àrea i va estar a punt de sorprendre Ruben.

Quan tothom se'n feia creus que el Mallorca encara no hagués inaugurat el marcador, una bona jugada de contracop local culminà amb una passada de Gil cap a Campano que, inexplicablement sol, encetà el marcador.

La segona meitat va ser diferent. Una mica més igualada quant a possessió de pilota, tot i que el modest conjunt local mostrava els peus a la primera ocasió. En el minut 55, Jankovic controlà la pilota fora de l'àrea, féu un fort tret que Ruben s'empassà.

En el minut 63, una jugada picardiosa de Víctor, que robà la cartera a dos defenses i encarà el porter rival, a qui va batre sense dificultat.

Encara quedava patiment, en el minut 72, Campano va treure una falta i Ruben Castro, novament totsol, rematà a plaer i empatà el partit a dos.

I quan tot apuntava que el Mallorca se n'aniria de Tarragona amb un botí massa pobre per la diferència de qualitat, aparegué, qui si no?, Juan Arango. En el minut 88, el veneçolà, que feia pocs minuts que era al terreny de joc, executà magistralment una falta i amb l'ajuda de la poca habilitat del porter Ruben, marcà el gol de la victòria.

Al final el Mallorca s'endugué els tres punts després de patir més del que calia davant un rival que evidencià perquè es troba en la situació que es troba.