El Madrid ofega el Barça (2-0)

REIAL MADRID: Casillas, Sergio Ramos, Helguera, Cannavaro, Roberto Carlos, Emerson, Diarra, Raúl, Guti, Robinho i Van Nistelrooy.

Beckham per Guti i Reyes per Van Nistelrooy.
FC BARCELONA: Valdés, Zambrotta, Thuram, Puyol, Sylvinho, Xavi, Iniesta, Deco, Messi, Ronaldinho i Gudjohnsen.

Giuly per Deco i Saviola per Gudjohnsen.
ÀRBITRE: Pérez Burrull (Comitè cantàbric). Amonestà Emerson, Van Nistelrooy i Guti per part del Reial Madrid i Zambrotta i Ronaldinho per part del FC Barcelona.

GOLS:
1-0: minut 3, Raúl.
2-0: minut 52, Van Nistelrooy.

Un Reial Madrid solidari i competitiu s'apuntà un triomf en el clàssic davant el FC Barcelona (2-0), afavorit per la seva fertilitat golejadora i un matiner gol de Raúl, malgrat que el conjunt blaugrana, amb un espectacular Messi, especialment en la primera part, demostrà la seva capacitat per crear futbol però també la seva manca d'efectivitat sense el lesionat Etoo.

L'equip blanc tornà en part la humiliació de l'any passat gràcies al seu encert en els darrers metres, amb dos gols i dues pilotes al pal malgrat generar menys joc d'atac que l'etern rival. Els madridistes utilitzaren una recepta semblant a la del Chelsea i el Sevilla, amb un futbol enèrgic i vertical, amb síntomes d'evident recuperació i virtuts pròpies del mètode del seu tècnic.

En el Barça, per la seva part, s'endevina qualque ombra. El seu futbol continua essent excels en molts moments, tant que sembla que els seus jugadors s'obliden que el principal es guanyar, però també pateixen de tant en tant desfalliments, sobretot en defensa, i algunes de les seves habituals referències com són Ronaldinho i Deco, no apareixen tan decisivament com l'any passat. El resultat i el rendiment blaugrana estreten la Lliga, malgrat que encara és prest per treure definitives conclusions.

El Reial Madrid cimentà la seva victòria en un gran inici que li va permetre avançar-se als tres minuts quan Raúl rematà a l'escaire una centrada de Sergio Ramos des de la banda. El conjunt local guanyà la partida al seu rival per les bandes. Messi i Ronaldinho oblidaren la seva tasca defensiva i Robinho i Ramos ho aprofitaren duent perill en els primers minuts. Del brasiler va néixer la segona ocasió de Raúl, que acabà al travesser. Però aparegué Messi i el Madrid es replegà en el seu camp, fidel a l'esperit Capello.

El jove jugador argentí del Barça, espectacular en velocitat i control de la pilota, no trobà ahir en els seus companys la col·laboració necessària per signar una actuació històrica com va fer Maradona. Gudjohnsen, nefast tot el partit, fallà tot sol dseprés d'una genialitat de Messi.

Poc a poc el Barça ofegà el seu rival en la seva àrea. Amb el seu habitual toc de pilota i una manera de jugar única al món, els de Rijkaard començaren a marejar els jugadors blanc, que es dedicaven a córrer rere la pilota. Però mancava l'encert final. El domini del conjunt català era absolut i els castellans no sabien com contrarestar-ho. Miraculosament els de Capello se n'anaren amb avantatge en el marcador al descans.

Sortí de la mateixa manera el Barça en la represa i semblava que era qüestió de temps l'empat. Però en el primer contracop blanc, als set minuts de la segona part, Van Nistelrooy aprofità una errada del porter Víctor Valdés per fer el segon i deixar clar el matx, no pel joc desenvolupat per ambdós conjunts, però sí per l'important renta i la manca de sort 'culer'.

El Barça acusà el cop del segon gol i el davanter holandès fregà el tercer amb una vaselina que acabà al travesser. El partit es trencà definitivament. El Barça tornà a fer-se amb el control del joc mentre el Madrid esperava tranquil·lament en el seu camp sabent de la seva perillositat al contracop. Passaven els minuts i el gol blaugrana que posàs emoció no arribà malgrat ser molt a prop. Rijkaard donà entrada a Giuly per un desencertat Deco i Saviola suplí un desafortunat Gudjohnsen. Ahir quedà clar que el davanter filandès no és, ni de lluny, el jugador que pot fer oblidar Samuel Etoo durant els cinc mesos de baixa que té el camerunès.

El Reial Madrid, per la seva part, millorà en la sortida de la pilota amb un Guti més participatiu de l'habitual. L'esquerrà destaca quan l'ordre al migcamp es trenca i de les seves botes el seu equip pogué sentenciar amb remats de Robinho, a boca de canó, i de Van Nistelrooy, que no fou tan ràpid com Valdés. Els blancs aguantaren la pressió final d'un Barça que demostrà que jugà més que el Madrid, però que en els darres metres no és tan efectiu. Només Ronaldinho a pilota aturada i un Saviola molt actiu en els pocs minuts de que gaudí, oferiren perillositat a l'àrea ben defensada per Iker Casillas.

En definitiva, just triomf del Madrid que li permet apropar-se a només dos punts del lideratge, encara en possessió d'un Barça que signa la seva pitjor setmana. La millor reflexió que poden fer els aficionats blaugrana és que, malgrat tot, continuen ser líders i fent un futbol que enamora. Malgrat que ja no guanyen amb tanta finalitat. Pot ser, com va reconèixer ahir el mateix president Laporta, el joc del Barça comença a ser previsible pels rivals. És el que passa quan ets el millor equip del món i els rivals es fixen en tu com en un mirall a imitar. Per la seva part, aquest Madrid, com era de preveure amb l'arribada de Capello, guanya. Encara que, per moments, el seu joc sigui avorrit i poc vistós.