Quina creu

0-0: Els tres pals en els darrers minuts no maquillen el partit pèssim del Mallorca davant la Reial Societat, que va acabar amb 10 jugadors i continua com a coer

Jankovic, a la imatge just abans d'entrar al camp.

TW
0

Pep Verger. Palma.
Quina creu! Quin suplici! Això no és aguantador! Ni les tres pilotes que pegaren al pal dret de la porteria defensada per Claudio Bravo no poden maquillar el partit pèssim del Reial Mallorca. El conjunt de Gregorio Manzano just va poder empatar (0-0) davant la Reial Societat un duel per oblidar com més aviat millor. El conjunt de José Mari Bakero va aconseguir per primera vegada en les set jornades de Lliga ja disputades arribar al final sense rebre cap gol.

Foren pocs els aficionats que acudiren a la cita de Son Moix -l'entrada pitjor de la temporada- i molts els qui es penediren ben aviat de no haver quedat a casa. El primer temps resultà una tortura, una prova seriosa per al mallorquinisme dels assistents. Els aficionats superaren l'examen amb nota, ja que just es pogueren escoltar xiulets a les acaballes de la primera part.

El partit va començar a espanyar-se poc abans de l'inici, ja que Ariel Ibagaza es va lesionar mentre completava els exercicis d'escalfament. Jordi López accedia així a la titularitat, mentre que el camerunès Kome abandonava la grada per asseure's a la banqueta.

A més de l'obligat canvi del migcampista argentí, Manzano donà entrada al grec Basinas i relegà a la suplència Pereyra, tot i que havia estat un dels destacats al camp del Llevant. El tècnic sacrificà Maxi López i, a la fi, Diego Tristán debutà com a titular.

Ben aviat quedà clar que el matx seria una castanya. Les imprecisions i les entregues al contrari foren una constant. Ni el Mallorca ni la Reial Societat no aconseguien trenar una sola jugada, i encadenar tres passades consecutives era quasi miraculós. Una falta treta per Arango que sortí fora per ben poc fou l'aproximació més perillosa del Reial Mallorca en el primer temps. La Reial Societat, res de res.

El conjunt de Gregorio Manzano millorà tímidament en la segona meitat. D'entrada, envià Arango a l'esquerra, mentre que Pisculichi es col·locava devora Diego Tristán. L'entrada de Jankovic sí que varià el rumb del partit i molt més encara després que la Reial Societat quedàs amb deu futbolistes per l'expulsió de Gerardo en el minut 69.

Manzano cercà el gol, tragué Maxi López en substitució de Jonás Gutiérrez i reordenà els homes d'atac. Arango tornà a l'esquerra i Jankovic es col·locava a la dreta. Quedava encara un poc més d'un quart d'hora i alguns aficionats començaren a abandonar Son Moix.

Així i tot, quan faltaven cinc minuts per al final, el Reial Mallorca no havia disposat ni d'una esporàdica oportunitat de gol. La Reial jugava amb deu des del minut 69, però els homes de Manzano es mantenien inèdits.

Es complia el minut 87 quan Tristán envià la pilota al pal dret de la porteria de Claudio Bravo. Miguel Àngel Ayza Gómez manà que el partit s'allargàs sis minuts i les opcions del Mallorca augmentaren. Ja era el minut 92 quan Jankvovic, amb un xut sec, estavellà l'esfèrica al mateix pal on havia anat poc abans el xut de Tristán. I tres minuts després, un xut llunyà de Jordi López acabà amb la pilota una altra vegada a la fusta.

I arribà el final. El Mallorca just havia pogut empatar en un partit infame amb el coer, la Reial Societat.