Di Luca s'endú l'etapa i comanda la general

Valverde i Sastre plantaren cara i Mentxov i Pereiro ja estan quasi descartats del triomf en la general

TW
0

El ciclista italià Danilo Di Luca (Liquigas) aconseguí ahir el doble premi de la victoria d'etapa i el lideratge de la general, després d'imposar-se en el primer contacte amb la gran muntanya en la 61a edició de la Vuelta Ciclista a Espanya, el final d'etapa a l'estació d'esquí de la Covatilla, de categoria especial.

El transalpí va saber superar a l'esprint l'eslovè Janez Brajkovic, dos dels quatre corredors que sobrevisqueren a la primera selecció que propiciaren Carlos Sastre (CSC) i Alejandro Valverde (Illes Balears).

El ciclista d'Àvila i el murcià foren dos dels protagonistes a les rampes de la Covatilla. El primer per la feina del seu equip, sobretot d'Iñigo Cuesta, i el segon perquè demostrà que està en forma i que és l'opció principal de la formació d'Eusebio Unzué, ja que Óscar Pereiro no respongué a les expectatives.

El gallec perdé quasi sis minuts i fou el més damnificat de la jornada i, fins i tot, ell mateix s'autodescartà. Però no fou l'únic. El defensor del títol, el rus Denis Mentxov (Rabobank), tampoc no aguantà el ritme dels millors i perdé més de tres minuts respecte de Sastre i de Valverde.

Tampoc no estigué amb els millors Iban Mayo (Euskaltel), tot i que no perdé gaire temps en relació amb els grans favorits, si bé sofrí tot el dia. No obstant això, el més fort de l'equip taronja pareix Samuel Sánchez. A l'Astaná hi hagué notícies positives, ja que tot i el mal paper d'Alexandre Vinokourov, aquest trobà un relleu en el seu compatriota Andrey Kashechkyn, tercer ahir.

Com s'havia previst, tot es decidí a la Covatilla. El port del Piornal, el d'Honduras i la Lagunilla només serviren per desgastar i per donar opcions als aventurers del dia, però els favorits arribaren tots junts a la batalla final.

El Team CSC i l'Illes Balears havien estat els més interessats a controlar la cursa. A les primeres rampes, l'equip de Valverde i Pereiro es posaren davant el grup, però fou la formació danesa la primera que mogué peça.

L'equip de Sastre assumí la responsabilitat d'incrementar el ritme i d'anar eliminant peces del grup. L'atac del CSC fou demolidor i ben aviat es cobrà víctimes il·lustres com Mentxov, Zubeldia i Pereiro, mentre que Iban Mayo i Alexander Vinokourov (Astaná) patien per no quedar enrere.

El segon classificat de 2005 trobava en Iñigo Cuesta un escuder fidel i que ho donava tot durant la pujada pel seu cap de files. No obstant això, quan les forces ja no li responien, aparegué la figura d'Alejandro Valverde perr posar-se davant i per marcar el ritme.

El murcià va fer passar un mal moment a Sastre, però aquest se'n sabé recuperar. Amb José Àngel Gómez Marchante, l'aposta del Saunier Duval per la general, davant de tot, el grup perseguidor incloïa molts de corredors que no figuraven als pronòstics (Di Luca, Danielson, Brajkovic o Kashechkyn).

Foren Di Luca i Brajkovic els qui partiren cap a la victòria. Atacaren i aprofitaren un moment de dubtes de Valverde i de Sastre per agafar avantatge, frustrar un esgotat i combatiu Gómez Marchante i jugar-se l'etapa en els metres finals.

L'italià demostrà una major experiència davant de l'eslovè. Kashechkin era tercer i Sastre i Valverde quart i cinquè, respectivament, a 22 segons.