Victòria de Bettini i lideratge de Hushovd

Carlos Sastre va perdre la primera posició i haurà d'esperar que arribi el seu terreny, la muntanya

TW
0

L'italià Paolo Bettini, campió olímpic, va justificar la seva fama de corredor astut i es va imposar en un esprint als millors velocistes del gran grup en la segona etapa de la Vuelta, disputada entre Màlaga i Còrdova, de 176 km i en la qual el noruec Thor Hushovd, del Credit Agricole, va rellevar Carlos Sastre com a portador del mallot d'or de líder.

Bettini (Quick Step) va entrar en l'arribada massiva protagonitzada per tots els favorits, i es va aprofitar del marcatge entre els McEwen, Hushovd i Zabel per sorprendre'ls amb un gran atac final, en el moment precís.

Així aconseguí la seva segona victòria en la Vuelta, en un terreny que no és la seva especialitat, per davant de Thor Hushovd i d'un altre italià, Luca Paolini (Liquigas), tots amb un temps de 4h.19.31. Francisco Ventoso (Saunier) i Iñaki Isasi (Euskaltel), sisè i setè respectivament, varen ser els millors espanyols en la lluita dels velocistes.

«He carregat la moral per al gran objectiu, que és el Mundial. No som un especialista de l'esprint, però som ràpid. És un honor derrotar els millors velocistes», afirmà Bettini després de pujar al podi i de posar-se l'elegant capell cordovès que tots els anys distingeix el «califa» de la Vuelta.

Com en el Tour, Hushovd s'enfundà el jersei de líder, «encara que m'hauria estimat més guanyar l'etapa», reconegué. El nòrdic avantatja per dos segons Bettini i per 7 Carlos Sastre, que veurà la prova amb més tranquil·litat fins que no arribi al seu terreny, concretament al port de la Covatilla, en la cinquena etapa.

En un dia de calor sufocant, Mario De Sarraga, un asturià de 26 anys del Relax, es va convertir en el primer aventurer de la Vuelta, amb una escapada de 140 km que començà poc després de la sortida.

Aquest modest corredor va acaparar el protagonisme fins que mancaven 34 km per a laa meta, que va ser quan els equips dels esprintadors començaren a treballar de valent. De Sárraga no va aconseguir el seu somni, però va tenir el premi d'estrenar el mallot de la muntanya.

De Sárraga, ja en companyia del belga Marichal (Cofidis) i del luxemburguès Joachim, va marcar el ritme d'un grup que controlava els fugitius mentre esperava la batalla final. Quan faltaven quinze quilòmetres, els 189 corredors ja estaven junts.

El Milram de Petacchi i de Zabel marcava el ritme. El líder, Carlos Sastre va punxar, amb la sort que va ser quan només faltaven 3 km per a la meta, de manera que hi arribà amb el mateix temps que la resta.

En l'esprint hi eren els cridats a l'èxit. Zabel perdé les seves opcions, Hushovd seguí «la roda bona de McEwen» i Paolini era el convidat inesperat. Quan el pronòstic estava a punt de confirmar-se, Bettini aparegué per recordar que és molt ràpid.