Cap a cases

No fou un partit acadèmic d'Espanya. Mostrà la seva versió més negativa. Això sí, jugà amb dignitat gairebé tot el partit fins que Vieira, en el minut 83, envià Espanya a la lona. No sobresortiren a l'equip espanyol els seus jugadors clau. Fernando Torres, a qui Luis confià tota la responsabilitat, no pogué superar ni Thuram ni Gallas. I Espanya el trobà a faltar.

Espanya començà bé, però acabà fusa i amb l'agonia de sempre. Derrotada per una diana de Patrick Vieira, que marcà un gol d'autèntic davanter centre amb la col·laboració involuntària de Sergio Ramos.

Fidel al seu estil, el que du el segell de Luis Aragonés en aquest Mundial. Espremé el perfil tècnic de Xabi Alonso, notable en el primer temps, amb Xavi i amb Cesc fins, davant dues roques com Vieira i Makelele.

Raymond Domenech sortí amb un punta "Henry". Dos homes per la banda "Ribéry i Malouda" i Zidane, d'enllaç, lliure de feines defensives. Zidane jugà al seu aire.

Espanya va estar ben a prop de la perfecció en les seves accions favorites. A pilota aturada. Cada falta d'Espanya és un espectacle en l'execució. En el minut 9, una de Pernía sortí ben a prop del pal. Thuram va fer un penal beneit a Pablo, però penal al cap i a la fi. Villa el transformà amb autoritat. L'1-0 alterà el ritme del partit.

Espanya avançà la seva defensa al màxim. Jugà al límit. Henry visqué en fora de joc la major part del partit. Ben a prop del descans, Vieira envià la pilota a l'espai, on aparegué Ribéry, que es dirigí cap a Iker, el driblà amb solvència i marcà l'empat.

No mereixia aquest càstig Espanya perquè la pilota, la possessió de la pilota era de l'equip de Luis Aragonés. Fou un primer tram molt tàctic. Cada un amb les seves armes. Té mèrit tocar quan davant hi ha futbolistes com Vieira i Makelele, dos pulmons que pitgen de manera descomunal.

L'1-1 arribà en el pitjor moment. Quatre minuts abans del descans. Després, més tensió. França es despertà amb el gol de Ribéry. I als 52 minuts, Iker va treure una pilota d'or a Malouda.

Luis Aragonés, com ja és habitual, redissenyà Espanya quan li arribaren les dificultats. Volgué donar més entusiasme amb l'entrada de Joaquín i Luis García. Sortiren del camp Raúl i Villa. Però aquesta vegada la recepta del canvis no li sortí bé.

Luis cercar la banda de Joaquín per entrar per la zona d'Abidal. Però Joaquí havia d'aportar més. Igual que Torres, esplèndid davant Ucraïna i Tunísia, però desaparegut en combat ahir davant França. Lluità, però sense precisió ni gol.

Xavi ho donà tot. Jugà 70 minuts. Luis li tragué el suc i el canvià per Senna. El partit entrà en la lluita definitiva. els nervis hi aparegueren. Vieira s'encarà amb Luis en el minut 75. Li ordenà que callàs perquè Luis protestà amb raó una decisió de l'àrbitre.

Vieira aparegué en la recta final per definir el triomf de França. I després, ja amb l'1-2 en el marcador, aparegué Zidane per continuar viu una setmana més en un Mundial i endarrerir la seva retirada.