Avui fa tres anys

El Mallorca, dirigit llavors, com ara, per l'andalús Gregorio Manzano va trobar-se amb un rival assequible a la final: el Recreativo de Huelva havia fet una pèssima temporada que fins i tot li havia suposat el descens a Segona. Però no és menys cert que el camí fins a la Final havia estat més que lluent, superant succesivament el Valladolid, el Reial Madrid i el Deportivo de la Corunya.

Era la tercera vegada que l'entitat illenca tenia la possibilitat de conquerir el trofeu, després dels intents fallits de 1991 davant l'Atlètic de Madrid i de 1997 contra el FC Barcelona. I aquesta va ser la bona. El conjunt vermellenc, liderat per un grandiós Samuel Etoo, va imposar-se sense problemes a un Recre que va ser molt inferior al llarg dels noranta minuts.

Dels catorze futbolistes que varen prendre part en aquell històric partit d'Elx només en queda un, el lateral extremeny David Cortés. Això sí, a la banqueta de Son Moix es troba qui va ser gran artífex de la gran fita: Gregorio Manzano. Un entrenador a qui li agrada molt la competició del «ko» i que la pròxima campanya es plantejarà la Copa del Rei com una de les seves grans prioritats, després de dos anys consecutius on, amb Héctor Cúper, el Mallorca ha caigut contra conjunts de Segona B. Perquè ningú no renuncia a tornar a reviure aquell somni.