Carles Puyol, central del FC Barcelona, celebrarà demà a Hannover davant de França les seves noces d'or en la selecció espanyola, el seu partit número cinquanta com a internacional absolut.
Puyol (Viella, 13 d'abril de 1978) debutà el 15 de novembre de 2000 a l'estadi de La Cartuja de Sevilla, en un partit amistós amb Holanda en el que el conjunt espanyol perdé 1-2.
El futbolista català, que s'havia guanyat a pols el salt al primer equip després de la seva gran actuació als Jocs Olímpics de Sydney, començà de titular i fou substituït en el minut 55 de joc per Manuel Pablo, del Deportivo.
Tot i que Fernando Hierro marcà per a Espanya de falta directa en el minut 67, Holanda amargà la nit al conjunt de José Antonio Camacho amb els gols de Jimmy Floyd Hasselbaink (m.74) i de Frank de Boer (m.80).
En el minut 76, tant Hierro com Hasselbaink foren expulsats per agressió mútua i el conjunt holandès ho aprofità per aconseguir un preuat triomf.
La progressió i la regularitat de Puyol motivaren que fos un dels jugadors fixos en els esquemes de Camacho, que quasi sempre confià en ell per a la posició de lateral dret, tot i que la seva irrupció en la demarcació de central del Barcelona determinà que de manera progressiva canviàs de lloc també en la selecció. De fet, des de fa uns anys ocupa ara sempre el lloc de central. Sergio Ramos -que juga de central en el Madrid- és ara el lateral dret titular, mentre que Míchel Salgado és el seu substitut.
En aquests gairebé sis anys, Puyol fou indiscutible en el passat Mundial de Corea i el Japó de 2002 i a l'Eurocopa de Portugal 2004, com també en les fases de classificació i en els diferents amistosos.
El defensa català s'ha convertit en una referència ineludible de la selecció com a cap de la línia defensiva, tant que ha estat fix dins el «passadís de seguretat» de Luis Aragonés.
És un futbolista excepcional, que ha rebut sempre el suport incondicional dels diferents seleccionadors i que s'ha sabut guanyar l'estima de l'afició. Puyol no estalvia esforços i sempre ofereix el rendiment màxim. És un jugador amb cor, d'una gran voluntat, de lluita constant, de perseverança, però no exempt de qualitat, com ja ha quedat demostrat diverses vegades en aquesta Copa del Món.
Fins ara, en quarantanou partit disputats, el defensa barcelonista ha aconseguit tan sols un gol, marcat a l'estadi Windsor Park de Belfast el 17 d'abril de 2002, en un amistós amb Irlanda del Nord, de preparació per al Mundial de Corea i el Japó que finalitzà amb una victòria contundent de l'equip de José Antonio Camacho per 0-5.
Puyol se situarà ara a un sol partit de Salgado, que ha perdut la titularitat en aquest Mundial d'Alemanya en benefici de Sergio Ramos, tot i que el lateral gallec, si juga, podria arribar al matx número 52.
Puyol superà en el partit davant Tunísia la marca del mític porter basc José Angel Iribar i n'hi manquen només onze per arribar a la xifra de 60 d'Iker Casillas. En tot cas, encara és lluny dels 98 partits internacionals que acumula Raúl González. L'actual capità de la selecció espanyola és el jugador de camp amb més partits internacionals. Tan sols el supera, amb 126, el porter Andoni Zubizarreta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.