Aràbia Saudita cerca un miracle

Només una golejada davant Espanya li dóna esperances per passar a vuitens de final

TW
0

La selecció d'Aràbia Saudita, pròxima rival d'Espanya en el Mundial d'Alemanya, haurà de tenir fe en un miracle per aconseguir el passaport als vuitens de final, ja que, en el millor dels casos, hauria de guanyar els espanyols per tres gols de diferència.

Aràbia inicià el torneig a Munic, el passat dia 14, amb un empat a dos gols davant Tunísia, en un partit en què marcaren els seus dos jugadors més destacats, Al Kahtani i Sami Al Jaber; però ensopegà clamorosament el passat dilluns contra Ucraïna, que la golejà per 4-0 a Hamburg.

Els saudits només han sumat un punt, igual que Tunísia, mentre que Ucraïna és segona amb tres en un grup H en què Espanya ja té assegurada matemàticament la classificació.

Mirant la taula classificatòria i el balanç de gols, les possibilitats que els «Fills del Desert» continuin vius en el principal torneig futbolístic del món són molt més teòriques que realistes.

Aràbia ha d'esperar que Tunísia derroti Ucraïna i guanyar els homes de Luis Aragonés per tres gols més l'hipotètica diferència que obtenguin els homes de Roger Lemerre sobre els d'Oleg Blokhin.

L'altra opció, encara més complicada per als saudits, és que ucraïnesos i magrebins empatassin. Llavors, Aràbia hauria de guanyar Espanya per un marge d'almenys cinc gols.

Aràbia disputa la seva quarta fase final d'un Mundial de futbol, torneig en el qual ha comparegut en les seves quatre darreres edicions. Fou una de les revelacions del d'Estats Units'94, en què sorprengué el Marroc (2-1) i Bèlgica (1-0) i perdé davant Holanda (1-2), assolint com a debutant la ronda de vuitens de final, on caigué davant Suècia (3-1).

En el Mundial de França'98, el botí fou més magre -un empat davant Sudàfrica; i dues derrotes, davant Dinamarca i França- i en el passat Mundial de Corea i Japó, nul: perdé els tres partits, davant Irlanda, Camerún i Alemanya, que li «clavà» un 8-0 humiliant.

El passaport al Mundial d'Alemanya l'obtengué amb molta comoditat, ja que no perdé cap dels dotze partits disputats davant equips com Indonèsia, Sri Lanka, Turkmenistan, Uzbekistan i Kuwait.