Itàlia i Txèquia se la juguen a una carta

A l'«squadra azzurra», que està acostumada a segellar el seu billet per a la segona fase en els darrers partits, l'empat li serveix, però no pot arriscar-se perquè una nova ensopegada li podria costar l'eliminació, com ja li passà fa dos anys a l'Eurocopa de Portugal.

No menys es juga la República Txeca, que en cas de no vèncer dependria del resultat de Ghana. Els txecs, que començaren molt bé davant els Estats Units, foren derrotats per la selecció africana i se la jugaran a una carta amb els de Lippi.

Cap equip podrà comptar amb tots els seus efectius, però tal vegada les baixes dels txecs són més sensibles. L'absència del davanter Jan Koller, lesionat en el primer partit davant els Estats Units i la del seu substitut Vratislav Lokvenc, per acumulació de targetes, debilita l'atac txec i el seu estil de joc.

No obstant, tot sembla indicar que Brückner disposarà almenys del golejador de l'Aston Villa, Milan Baros, baixa des de fa més de dues setmanes, i que arriba en el moment «just» per a la Rapública Txeca. Distint és el cas d'Ujfalusi, el central de la Fiorentina, que es perdrà el partit davant els seus «companys» de Lliga, després de ser expulsat davant Ghana.

Per contra, Itàlia arriba carregada de molts dubtes fonamentats pel seu empat davant el combinat nord-americà (1-1), i amb la baixa de Daniele De Rossi, expulsat en aquest matx després de la seva agressió a McBride, i del davanter Vincenzo Iaquinta, qui patí una petita lesió a la mà esquerra el passat dilluns durant l'entrenament.

Els de Marcelo Lippi compten amb més experiència que els jugadors txecs en aquesta casta de partits, encara que això no assegura res, però sí que és cert que és una garantia per al seu seleccionador.

Així i tot, malgrat jugar amb tres puntes (Totti, Gilardino i Toni), cosa inèdita després del mític «catenaccio», l'equip transalpí no ha mostrat un gran futbol ofensiu, excepte Pirlo, que ha causat una bona sensació.