L'hora de Luis

Espanya inicia avui (15:00 hores) un nou cicle en la història de la seva selecció de la mà de Luis Aragonés, amb el seu debut en un Mundial davant d'Ucraïna, un rival capitanejat per Andrey Shevchenko que servirà a Luis Aragonés per intentar d'una vegada per sempre entrar al 'club dels que guanyen'. O almenys, com diu ell, a acostar-se a aquells que són sempre al cim.

Espanya apareix a l'escenari amb un onze que sona a revolució. Només Iker, Puyol i Xavi van jugar el 2002 a Corea i Japó, i hi ha dos futbolistes -Pernía i Senna- inèdits fins a la data en un partit oficial. I amb l'esquelet habitual de la zona de seguretat de Luis a la banqueta -Albelda i Raúl-.

Aragonés aposta fort. Renuncia a les bandes. En part perquè ni Joaquín ni Reyes no l'acaben de convèncer. Luis modificaria la seva pissarra si el partit se li posa costa amunt. Luis ha canviat el guió. Protegeix la zona de creació, amb futbolistes com Xabi Alonso, iniciant el joc tal com ho fa el Liverpool amb Rafa Benítez, escortat per Xavi i Senna.

Luis vol fluïdesa, rapidesa en la circulació i arribada amb gol. Torres, Luis García i Villa són els elegits per jugar en punta. Un 4-3-3, en el qual els dos laterals, Sergio Ramos i Pernía, han d'imitar Cafú i Roberto Carlos a la selecció brasilera.

Una selecció, en definitiva, molt jove. Amb gana, això sí. I amb alternatives per afrontar un llibret nou després del descans. Luis estarà molt atent a l'evolució de Xavi. Juga el seu primer partit amb pressió màxima de titular després de la seva greu lesió de genoll.

Li han desaparegut els dolors. Luis li ha donat confiança. Ha posat a la seva disposició tots els fisioterapeutes de l'equip. Li ha fet sentir-se important, en definitiva. I Xavi ho sap. Li vol tornar la confiança il·limitada que ha posat en ell per pujar al carro del Mundial.

Xavi no va tenir sort en l'últim esdeveniment de la selecció. A l'Eurocopa de Portugal, el 2004, Iñaki Sáez el va convocar, però va anar-hi de turisme. No va jugar ni un sol minut. I Xavi va tornar a Barcelona desencisat i enfonsat.

Dos anys després Xavi té la seva oportunitat. Si no aguantàs el ritme d'un horabaixa que es preveu sufocant per la calor, a la banqueta sobren recanvis. Cesc i Iniesta, pel seu perfil, i Albelda per si fes falta, són a la recambra.

Espanya es presenta en societat en el Mundial i vol imitar les grans. Les de sempre. Els internacionals de Luis Aragonés no han sortit aquests dies del seu hotel. Han vist la major part dels partits. Tots els equips que en algun moment han guanyat un Mundial han passat amb nota el seu primer compromís. Tots han complert i sumen ja tres punts. No perdonen els bons. En la major part dels compromisos jugats en aquesta primera fase hi ha un denominador comú: es veuen gols molt primerencs. La major part dels triomfs es forgen en els primers minuts. Potser per la tensió del debut, hi ha seleccions que no surten 'endollades' al partit i es veuen sorpreses amb gols que ja no tenen remei. Espanya n'ha pres nota.