Bon començament

Qui va ser campió de Roland Garros ja fa vuit anys, en l'edició de 1998, estarà pendent del que passi entre el croat Sasa Tuksar, que ve de la fase prèvia, i el jugador rus Mikhail Yozny. Qui guanyi aquest enfrontament serà el rival de Moyà a la segona ronda del Grand Slam francès.

A força de córrer molt i desgastar el rival en tots els aspectes, tant físicament com anímicament, el jugador mallorquí va adjudicar-se un partit que ben segur li haurà servit de preparació. Moyà, que des de principi d'any ha guanyat a Buenos Aires (el seu tercer triomf al torneig argentí) i després ha arribat a les semifinals de l'Obert d'Estoril, afronta una temporada irregular, però sap que a París sempre s'ha mostrat força sòlid. De fet, ens trobam davant el tennista que ara mateix més partits ha vençut en el quadre principal, amb un total de vint-i-set triomfs.

No obstant això, també és cert que en aquesta ocasió Carles Moyà arriba a Roland Garros sense haver aconseguit guanyar un sol matx en els tres Masters Series previs al torneig parisenc en els quals ha pres part. Un fet que com és lògic ha minvat la seva confiança, tot i que amb la victòria d'ahir potser hagi sortit una mica reforçada.

Convé recordar que Moyà només ha caigut una vegada en primera ronda de Roland Garros al llarg de tota la seva carrera professional. Va ser concretament l'any 2000, quan fou derrotat per l'argentí Hernan Gumy.

Allunyat del protagonisme d'altres èpoques, i a l'ombra de Rafel Nadal des que el manacorí s'ha revelat com un autèntic crac del tennis mundial, Moyà intenta demostrar-se a si mateix que encara té molt de tennis per oferir i moltes alegries per donar als aficionats de les Illes.

El començament, no n'hi ha cap dubte, ha estat bo, però ara cal mantenir el nivell en els pròxims partits per poder arribar a una de les últimes rondes. Carles Moyà es reivindica. Avui, emperò, és el moment del número u. Avui Roland Garros i la història del tennis reben Rafel Nadal.