«L'Estatut em sembla insuficient»

Encara amb la ressaca per les celebracions del títol de la Lliga de Campions, el jugador del Futbol Club Barcelona visità ahir Mallorca per presentar en el marc de l'Acampallengua, que ha tingut lloc a Esporles, Camí d'Ítaca (editorial Mina, 2006), el llibre que Oleguer ha escrit de manera conjunta amb el poeta Roc Casagran i en el qual descobreix les seves inquietuds vitals, intel·lectuals i polítiques.

-Som enguany més a prop de l'Ítaca que té en el cor Oleguer?
-Evidentment hi ha Ítaques col·lectives, però cada individu ha de trobar la seva, la personal. En aquest sentit, pens que jo sí que en som més a prop. Aquest ha estat un any molt positiu, i no tan sols professionalment. He après moltes coses i per això la valoració és positiva, perquè el camí és aprendre, és viure una nova experiència i gaudir-ne. Avanço, i això en el meu cas és fer camí cap a Ítaca. Ítaca és la realització personal dels teus objectius al llarg de la vida, una cosa que t'empeny a caminar i a continuar cap endavant.

-En el llibre, hi heu pres com a pretext la celebració de la consecució del títol de Lliga 2004-05 per parlar de temes socials, com l'anorèxia o la prostitució, i per reflexionar sobre qüestions polítiques... Us ha costat gaire, despullar la vostra ànima davant del lector?
-Sí. La veritat és que al principi del projecte no pretenia arribar en aquest punt d'intimitat. Però al final és un llibre íntim, que parla de sentiments, parla d'emocions, parla de mi.

-Us resulta violent que tothom sàpiga el que pensa Oleguer?
-No em resulta molest que sàpiguen el que penso. Em molesta que la gent tingui emorbo de saber què faig, però la banda de l'interès no em molesta.

-El llibre té un marcat accent polític -hi parlau de la lluita antifranquista, dels valors catalanistes-, que pot generar certa polèmica. No és arriscat, per a un futbolista d'alt nivell, posar-se en el punt de mira amb aquests temes?
-No crec que siguin temes polèmics. Precisament intentam fugir de la polèmica i coses que podríem haver dit en una frase, les hem explicades per no caure en l'error. Es tracta de descobrir les teves idees i els teus pensaments, però sense cercar-hi un punt morbós. Quan dic que vull fugir de la polèmica, en el fons ho faig perquè sé la repercussió que tinc. I si explico una frase més del que resulta necessari és precisament per això, per evitar susceptibilitats.

-Pensant en això, us heu autocensurat gens?
-Autocensurat, no. Simplement hem cercat que l'escritura sigui prou precisa perquè el lector no pugui reinterpretar el que dius, sinó que l'única lectura que hi pugui haver sigui la que ha quedat escrita.

-Com ha rebut el vostre entorn la publicació d'aquest llibre?
-La gestació va ser una mica d'amagat. Al vestidor, molt bé. Al principi va sortir a l'Avui que hi havia coses polèmiques i em demanaven què has fet... però després ho han llegit i els ha semblat bé. No tots, perquè no tots entenen el català.

-Escriviu en el llibre que «una llengua no tan sols és un vehicle de comunicació, sinó l'expressió d'una cultura. Que sense la llengua perdem matisos, i que sense matisos perdem el món»... Pensau que el català corre perill?
-La unitat de la llengua corre perill segur. Llavors la situació de la llengua depèn de cada zona i a cada zona és millorable, en alguns llocs per uns motius i en altres per uns altres. El que diem és que aquest territori és de parla catalana i és ben clar que en molts llocs el català no s'hi empra com a llengua vehicular.

-«Camí d'Itaca» insisteix molt en la importància del pensament i en l'esforç col·lectiu per a la consecuió del triomf, i explicau com us sorprengué escoltar corejar el vostre nom durant la celebració. Sou conscient que els valors que defensau i representau us han convertit en un ídol per a molts joves?
-Jo et diria que no. Sóc conscient de la repercussió que tenen les coses que dic, però no sóc cap ídol. Ocupes algunes pàgines als diaris i espai a les notícies i així és fàcil que la gent t'escolti, però simplement dono la meva opinió. No sóc entès en res, just som una persona normal que dóna la seva opinió, tan vàlida com la de qualsevol persona que pugui argumentar i justificar el que pensa.

-I quina és la vostra opinió sobre l'Estatut que s'aprovà al Senat?
-És un document de mínims. Em sembla insuficient. Però més que el document en si, el que no m'agrada és la posició adoptada pels representants de Catalunya. Realment em sembla que no és la forma d'aprovar un Estatut. Després de dos anys d'haver-nos venut la moto que havien aconseguit un pacte històric entre tots els partits catalans, i que això suposararia un avanç importantíssim per a Catalunya, no em pareix bé que arribi a Madrid, es retalli i sembli bé. A més, és un document que té una vigència de vint o trenta anys i les poques millores que hi pot haver em pareixen del tot insuficients.

-L'Estat espanyol podria acceptar un Estatut de màxims?
-Al meu parer, aquest no és el problema; el problema seria que no l'acceptarà el poble català.

-Montenegro du a terme avui -ahir per al lector- un referèndum per aconseguir l'autodeterminació de Sèrbia. És possible que Catalunya arribi a viure mai un moment així?
-Jo hi confio. La decisió l'ha de prendre el poble. No és qüestió de l'autodeterminació, és que totes les decisions les ha de prendre el poble. El poder polític ha de ser més proper a la massa. Em sembla que la centralitat, en aquest sentit, allunya la política de la societat, i crec que és totalment contradictori el que diuen i el que fan. Després es queixen que la participació dels joves és baixa, però no se segueix el camí correcte per acostar la política al poble. El poble s'aproximarà a la política quan senti que és útil.

-El vostre és un cas excepcional en el món del futbol perquè us feis ressò de línies de pensament que gaudeixen de poc espai en els mitjans, i us heu convertit en la seva veu...
-No m'agrada considerar-me una excepció. Cadascú s'expressa com li surt de dedins i penso que això és el més positiu. Hi ha molta gent que pensa així, i dins el futbol també.

-Luis Aragonés va fer pública la llista de convocats la setmana passada i vós no hi éreu. Va ser una desil·lusió o vàreu fer un alè?
-És un tema que ha portat moltíssima polèmica i digui el que digui serà polèmic, per això m'estim més no comentar-ne res.