Ni Mallorca ni Saragossa no s'hi jugaven res en el duel i tant Gregorio Manzano com Víctor Múñoz -quin temps quan dirigia l'equip vermellenc!- disposaren equips farcits de suplents.
El tècnic mallorquinista donà entrada a futbolistes tan poc habituals com Moyà, Maciel, Tuzzio, Borja i Farinós. Moyà podria gaudir de minuts i la resta acomiadar-se de l'afició. El Saragossa presentà també un equip de circumstàncies, sense algun dels seus futbolistes més significats. Així, el partit es perfilava com un suplici mal d'aguantar. Ben aviat, quedà clar que l'onze que hi posàs més interès s'enduria el triomf i, tot i que fos per embutxacar-se la prima oferida pel president Vicenç Grande -60.000 euros-, el Mallorca era favorit per guanyar i fer calaix.
I el madrileny Rubinós Pérez xiulà per donar inici al matx. Encara no se n'havien disputat cinc minuts quan Tuzzio llenegà, però Lafita fou objecte de falta quan es disposava a encarar la porteria rival. El partit complí de seguida amb les expectatives aixecades. És a dir, era xerec, sense intensitat, i es notava una excessiva relaxació en ambdós conjunts.
El Mallorca ho provà de falta, però Arango i Pisculichi no encertaren. El conjunt de Gregorio Manzano era qui més voluntat i entrega hi posava. Exercia un lleuger domini davant un apàtic Saragossa.
Arango, en complir-se el minut 19, aprofità una centrada des de la banda dreta de Maciel i l'errada col·lectiva de la defensa per inaugurar el marcador.
El Mallorca no feia res de l'altre món, però no tenia dificultats per superar el conjunt aragonès. Així i tot, es notava la falta de complicitat entre la inèdita parella de pivots formada per Borja i Farinós. A més a més, les bandes eren quasi inèdites, com la defensa, que no va tenir gaires dificultats.
Però la falta d'intensitat sempre provoca disgusts. Ewerthon xutà sense oposició, Moyà rebutjà i Savio, amb un fort xut, igualà el partit. I d'aquí fins al descans, quasi res. Badalls, imprecisions... I a la fi xiulà Rubinos Pérez, però restaven encara quaranta-cinc minuts.
Víctor Muóz semblà voler el triomf en donar entrada a Diego Milito a la represa. Res més enfora, ja que el Mallorca controlà el partit per complet.
Manzano no tardà a donar entrada a Yordi -un altre que se'n va-, i continuà el domini.
Tanta insistència acabà per fructificar. Farinós s'acomiadà amb un gol i una targeta, ja que per celebrar-ho es va llevar la camiseta.
Okubo i Campano disposaren de minuts, el Saragossa cercà l'empat i el Mallorca un altre gol. Yordi marcà i finalitzà el matx. La temporada s'havia acabat, l'afició feia l'ona i celebrava la festa de la permanència. El Mallorca jugarà la desena temporada consecutiva a Primera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.