Pas de gegant

0-1: El Mallorca s'assegura pràcticament la permanència a Primera en derrotar l'Atlètic de Madrid en un partit pràctic

TW
0


Corria el minut 78 de partit, tothom donava per bo l'empat a zero, en un partit nefast... Tuni controlà la pilota, la passà a Doni, aquest la serví en profunditat i amb precisió a Arango, que s'internà a l'àrea i, davant la sortida desesperada del porter de l'Atlètic de Madrid, Leo Franco va fer una passada gairebé horitzontal i Jonás Gutierrez rematà la pilota a gol. Un gol de bella factura, fruit d'una precisa i preciosa jugada de contracop del Mallorca. Un gol que valia el seu pes en or, que significava tres punts i que il·lustrava de manera plàstica que l'objectiu de la permanència està gairebé assolit.

Atlètic de Madrid i Mallorca feren un partit horrorós. De nou, i ja són unes quantes, el cronista dubtà de si es tractava d'un partit corresponent a la Primera Divisió. Soporífer. Nefast. Un partit jugat (per utilitzar qualque verb) bàsicament, a la zona neutra del terreny de joc on cada esquadra gaudí d'una ocasió claríssima de gol. El conjunt local no l'aprofità i els de Manzano sí.

Al cap i a la fi, a aquestes alçades de campionat, això és el que importa i el Mallorca ha fet un final de Lliga, des que arribà Manzano, digne de quedar a Primera. El matx començà amb clar domini local, semblava que l'Atlètic havia sortit decidit a matar el partit aviat, però el Mallorca resistí bé aquesta primera embranzida i, darrere aquesta, no hi havia res més. Malgrat això, l'ocasió més clara del primer temps es produí al minut 19 quan Pisculichi féu una rematada que sortí desviada.

La primera meitat passà sense pena ni glòria i tots dos equips deixaven una imatge molt conservadora: semblaven molt més centrats a no deixar que el rival s'apropàs a la seva àrea que a embarcar-se en aventures a la recerca de la victòria.

La represa s'inicià amb el mateix decorat i el partit semblava condemnat a l'empat a zero. Tot i amb això, va ser una mica més moguda quant a ocasions. Ja al minut 47, a la sortida d'un córner, Ballesteros tocà amb el cap per a Pereyra i aquest, també amb la testa, féu una rematada que aturà Leo Franco. Al minut 53 va ser Arango, un dels millors ahir, que va fer una bona centrada, però el porter local atrapà la pilota abans que qualcú pogués rematar-la. Kezman va ser el jugador local que acostà més perill a la porteria de Prats. Al minut 60, el davanter del conjunt madrileny encarà tot sol Prats, però incomprensiblement envià la pilota sis metres enfora de la porteria. En el minut 67 de nou Kezman rematà, però Prats, molt atent, aturà.

Al minut 74, Manzano substituí Pisculichi per Tuni. El cert és que el solleric aportà més ambició al conjunt mallorquinista i, en certa manera, aconseguí rompre la dinàmica del matx. Al minut 78 arribà la jugada, ja ressenyada del gol mallorquinista, que serví per sentenciar un partit que sembalva condemnat a l'empat sense gols.

Encara al minut 84, en un altre contracop, el Mallorca gaudí d'una nova ocasió: Doni, de nou, assistí Arango i aquest disparà damunt la porteria de Leo Franco, que, de nou, aconseguí aturar. Al final, el Mallorca s'endugué el triomf i amb ell, tres punts que són gairebé definitius perquè el Mallorca conservi la categoria.