Santacana desgrana la història blaugrana

Santacana repassà amb Diari de Balears alguns dels episodis que fan del FC Barcelona més que un club.

-El FC Barcelona es fundà l'any 1899 per un estranger, Joan Gamper. És inicialment el Barça un club amb poques arrels catalanes?

-El Barça, com se sap, va ser fundat per un suís i, evidentment, ho va fer amb els seus amics, amb la gent amb qui es relacionava, que majoritàriament eren estrangers, bàsicament alemanys i anglesos. En poc temps s'hi començaren a incorporar catalans. En tot cas, fins el 1915, com a mínim una tercera part de membres de la directiva eren encara estrangers.

-Quin és el primer signe que fa del Barcelona un club diferent?

-Hi ha una certa tendència a dir que des de l'inici el Barcelona va ser un club diferent, però no és cert. El que sí és vera és que més enllà de 1910 es comencen a veure a Barcelona quins són els clubs més potents, esportivament parlant... Pronunciar-se en favor de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 o firmar el manifest en favor de l'Estatut quatre anys després dóna més significació al Barcelona. No és un fet tan extraordinari si consideram que molts altres clubs també s'hi varen adherir. L'extraordinari és que l'Espanyol no s'hi sumàs. Aleshores, comença aquest dualisme entre dos dels clubs aleshores més rellevants de la ciutat. L'Espanyol considerà que pronunciar-se a favor era entrar en política.

-Entrar en consideracions d'aquest tipus deixa fora del Barça part de la ciutadania.

-Era un projecte que tenia un suport molt ampli. Això, evidentment, no vol dir unànime. Existien sectors, tot i que eren molt petits, contraris a l'Estatut.

-És habitual veure la senyera al Camp Nou. És el Barça l'equip de Catalunya?

-És evident que no és l'únic equip de Catalunya. Ara bé, també s'ha de considerar que històricament la primera aparició massiva de la senyera, aleshores encara prohibida, va ser al camp del Barça. Fou l'any 75, un mes després de la mort de Franco, en un Barça-Madrid. Es varen entrar clandestinament mil banderes. També és aleshores quan es comença a popularitzar el crit de «Visca el Barça i visca Catalunya».

-Durant la dictadura de Primo de Rivera, suspesa ja definitivament la Mancomunitat de Catalunya, es va rebre l'ordre de tancar el Barcelona. Fou la primera ocasió en la qual va estar en perill el club?

-Per motius governamentals sí. Significà la suspensió d'activitat durant sis mesos, que després es reduí a tres. El club quedà inactiu, sense poder participar en competició. Fou arran dels xiulets que va rebre l'himne espanyol en un partit d'homenatge a l'Orfeó Català entre el Barça i el Júpiter. Finalment, el campionat de Catalunya, que es jugava aleshores, començà una mica més tard i el Barça hi va poder participar.

-Un altre episodi significat de la història blaugrana es produí l'any 1951 amb la vaga dels tramvies.

-Es va produir un boicot de la ciutadania a agafar el tramvia per la pujada de tarifes. El governador pensà que a la conclusió d'un partit entre el Barcelona i el Racing de Santander, i mentre plovia moltíssim, la gent agafaria el tramvia. Envià tots els tramvies disponibles a la porta de l'estadi, però ningú no l'agafà. Al dia següent variaren les tarifes.

-Ja es pot parlar aquí que el Barça és més que un club?

-Una cosa és la frase i una altra el sentiment. El Barça ja era més que un club molt abans de la guerra. Una altra cosa és que la famosa frase surti als finals dels 60. És una frase que va dir Francesc de Carreres i no és literalment com ara es recorda. El significat de la frase és molt anterior.

-L'any 1968 té lloc la famosa final de les botelles de la Copa del Generalísimo que guanyà el Barça davant el Madrid a la capital de l'Estat. L'àrbitre mallorquí Rigo fou protagonista a les semifinals, ja que fou acusat d'afavorir el Barça davant l'Atlètic de Madrid.

-Rigo va viure un calvari i s'acabà retirant. A la final, els jugadors no varen poder fer la volta d'honor.

-I l'any 1970 es va produir l'escàndol Guruceta?
-Xiulà un penal en una jugada que era fora de l'àrea. El més important és la reacció del públic instant els jugadors a abandonar el terreny de joc. El públic es manifestà clarament, botà al camp i es posicionà davant la llotja donant suport a la directiva.

-I arribam a la transició?
-Es va adherir a l'Estatut, al congrés de cultura catalana, a les peticions de llibertat i democràcia... El Barça edita un butlletí intern en el qual col·laboren tots els escriptors del país, que aleshores començaven a ser reconeguts. Hi col·laborà, per exemple, Francesc de Borja Moll, a qui demanaren un escrit en un dels primers números que feren a l'any 75. Va dir que mai no havia anat a cap partit de futbol, que no li interessava gens aquest esport, però va fer l'article.

-Josep Lluís Núñez és elegit president l'any 1978.

-Diu que tot això s'ha acabat. Va voler substituir el més que un club per un Barça triomfant. El seu únic programa són els èxits esportius.