0-1: El Barça venç a Milà amb màgia de Ronaldinho i un golàs de Giuly

MILÀ 0
BARCELONA 1

MILÀ: Dida, Stam, Kaladze, Nesta, Serginho, Pirlo, Gattuso, Seedorf, Kaká, Gilardino i Shevchenko.

Ambrosini per Gattuso, Maldini per Pirlo i Cafú per Stam.

BARCELONA: Víctor Valdés, Oleguer, Puyol, Márquez, Van Bronckhorst, Edmilson, Van Bommel, Iniesta, Giuly, Ronaldinho, Etoo.

Maxi López per Ronaldinho, Belletti per Giuly i Motta per Oleguer.

ÀRBITRE: Alain Sars (FRA). Va amonestar amb targeta groga Puyol (min. 33) i Oleguer (min. 76).

GOL:
0-1: minut 58, Giuly.
INCIDÈNCIES:
Partit d'anada de les semifinals de la Lliga de Campions disputat a San Siro davant de 76.883 espectadors. L'estadi va registrar la quarta millor recaptació de la seva història, amb 3.262.772 euros.

El Barcelona es va imposar al Milà en el majestuós San Siro gràcies a un gol de Giuly i al repertori de la seva gran estrella, Ronaldinho, encarregat de treure brillantor a un partit cridat a ser un duel confús i tàctic i resolt en una brillant acció del brasiler culminada pel francès de la millor manera.

S'esperava el millor Ronaldinho a Milà, i el Pilota d'Or va respondre a l'exigència del rival, de l'estadi i de la competició amb una actuació decisiva. Va saber escapar del to general del xoc entre dos equips amb massa respecte per llançar el Barcelona cap a la final de París dotze anys després de la seva última final, precisament davant del Milà a Atenes (4-0).

Més enllà de la seva figura, el Barcelona es va treballar un triomf de prestigi (el Milà no queia a San Siro en competició europea des del 9 de desembre de 2003 davant el Celta), firmà un partit molt seriós i emeté senyals d'equip madur. Va mantenir el tipus quan el Milà va estrènyer, manejà la pilota amb criteri i va saber imprimir velocitat al joc quan el matx ho demanà per tancar-lo amb tota la calma del món, jugant amb la pilota per a desesperació del Milà.

De la importància de la victòria blaugrana parla el potencial del conjunt italià, un equip pràctic per naturalesa que amb prou feines va necessitar deu minuts per posar problemes a Valdés. Fins aquell moment s'havia limitat a protegir-se, convidant fins i tot el Barcelona a moure la pilota d'una costat a l'altre, sempre en horitzontal i amb certa comoditat, però en una treta de banda innòcua, la pilota va arribar a peus de Gilardino i va acabar estavellant-se al pal dret del Barça.

El Milà va encetar la represa amb la seva arribada més perillosa, una pilota penjada a l'àrea sense gaire sentit per Shevchenko, però recollida brillantment per Kaká i enviada a la frontal de l'àrea petita per a Gilardino, l'acabament, molt forçat, del qual es va esfumar fregant l'escaire de Valdés.

Dels davanters del Milà amb prou feines es va saber res més, llevat d'una errada d'Ambrosini quan tenia tot al seu favor per batre Valdés, però sí de Ronaldinho. El brasiler va convertir una pilota que no semblava res de l'altre món en una extraordinària assistència de gol amb una rosca impossible cap a Giuly. Des del vèrtex dret de l'àrea petita de Dida, el francès va afusellar el porter amb un cop amb l'esquerra sec que deixa el Barça a les portes de la final de París.

Animat per l'avantatge que havia adquirit, el Barcelona es va deixar anar. Va dominar el partit i va arribar a gaudir de més ocasions, a les botes de Ronaldinho, que va enviar una pilota al pal.