La gran il·lusió de la Copa

Saragossa i Espanyol juguen avui la final amb l'ambició de salvar una temporada i accedir a Europa

TW
0

El Reial Saragossa, amb una trajectòria brillant a la Copa del Rei 2006, en la qual ha eliminat a l'Atlètic de Madrid, Barcelona i Reial Madrid, s'enfrontarà avui a la final (21.30/Tele 5) a un Espanyol conscient que surt com a víctima, tot i que molt confiat en les seves opcions sempre que superi la pressió de la Lliga. L'eufòria s'ha desfermat entre ambdues aficions i l'estadi Santiago Bernabéu de Madrid, escenari de la final, espera l'arribada de 35.000 seguidors saragossistes i 27.000 espanyolistes, xifres mai abans mobilitzades per cap dels clubs.

Pel Saragossa, aquest entusiasme té un perill que l'equip no percebia des de l'època dels Magnífics: sentir-se favorit en una final.

Després d'haver recorregut un tortuós camí arriba al darrer i definitiu esglaó, el més important, amb un cartell de favorit fruit del seu espectacular joc a la Copa però també, i sobretot, pel delicat moment que viu el seu oponent a la Lliga.

En una temporada tan atípica com irregular, l'Espanyol ha arribat a la final de la Copa, després de caure eliminat a la UEFA i encara està immers a la Lliga en plena lluita per evitar el descens. L'equip necessita aixecar-se per sobre la pressió per demostrar la seva millor versió, la d'un bloc sòlid en defensa i amb capacitat per sorprendre en atac.

Els seus darrers números no són gaire esperançadors: és cert que rep pocs gols (un en els darrers tres partits), però aquesta tensió defensiva sembla que li ha restat perillositat en atac. Encadena quatre empats consecutius a la Lliga (Athletic, Alabès, Mallorca i Atlètic) i no guanya des de fa exactament un mes (2-0 al Celta), però des del seu entrenador, Miguel Àngel Lotina, fins al darrer jugador insisteixen en la idea que la final de Copa és un món apart.

La condició de favorita molesta la plantilla saragossista. Els jugadors aragonesos duen dies expressant que és complicat aïllar-se de l'eufòria que viuen la ciutat i els seus aficionats. Les conseqüències de deixar-se dur pel sentiment de superioritat ja les coneixen, tot i que en carn aliena. A les seves tres darreres compareixences en una final (dues contra el Celta i una davant el Reial Madrid) es resolgueren amb triomfs del Saragossa, quan ells eren les víctimes propiciatòries.

Víctor Muñoz disposa de tots els seus efectius en perfectes condicions per aquest partit i no tindrà problemes per alinear el seu equip de gala.

El gran dubte al voltant de l'Espanyol és el sistema que decidirà emprar Lotina. Al llarg de tota la temporada ha alternat la defensa de cinc homes amb la de quatre. Si decideix acumular homes i alinear tres centrals, opció més probable com ja demostrà a les semifinals, Jarque, Lopo i Pochettino ocuparien l'eix de la defensa; amb certs dubtes en els laterals, on Zabaleta i Domi es perfilen titulars, malgrat que Sergio Sánchez i David García també tenen possibilitats.

En el centre del camp, els brasiler Eduardo Costa, bon recuperador i contemporitzador del joc, i Fredson Camara, més anàrquic però amb arribada semblen indiscutibles, tot i que l'experiència d'Ito també pot tenir un lloc.

En tot cas, sembla clar que tot el joc ofensiu de l'Espanyol passarà pel trio que formen Iván de la Peña, Luis García i Raúl Tamudo, especialista en firmar bons partits davant el Saragossa.

També és evident que algun jugador de pes haurà de veure el partit des de la grada. Lotina ha desplaçat 23 jugadors, però només en poden entrar 16 a la convocatòria. Martín Posse, lesionat, és segur que serà a la grada.