Campions! El Joventut torna a l'elit europea

KHIMKI: Booker (20), Gorenc (8), Torres (3), Petrenko (11), Wolkowisky (8) -cinc inicial-, Pozzecco (8), Okulaja (-), Fridzon (3), Levter (2), Tsypatchev (-), Krassnikov (-) i Savkov (-).
JOVENTUT: Bennett (6), Rudy (17), Mumbrú (9), Flis (4), Betts (3) -cinc inicial-, Barton (18), Archibald (9), Huertas (12), Vázquez (6), Pau Ribas (4) i Norel (-).
ÀRBITRES: Lamonica (ITÀ), Koromilas (GRÈ) i Keseratar (TUR). Eliminaren per cinc faltes Betts (m.28), Archibald (m.36) i Flis (m.36).
PARCIALS:
12-15, 30-43, 52-69 i 63-88.

El DKV Joventut tornà a recuperar el seu lloc en l'elit continental amb la conquesta a Kíev de la Copa FIBA després d'imposar-se en la final al Khimki rus i d'alçar així un trofeu des de la Lliga Europea de 1994.

L'equip de Badalona va deixar clar a Ucraïna que el bàsquet de l'ACB està molt per sobre del que es practica a l'Est, amb l'excepció que representa el CSKA de Moscou.

El Joventut torna a figurar entre els campions europeus, encara que sigui en una competició considerada de segona. En qualsevol cas, no donà cap opció al Khimki i es retrobà amb la sensació de conquerir un títol continental, dotze anys després d'imposar-se en la Lliga Europea. El conjunt badaloní descobrí ben aviat que l'equip rus li donaria les mateixes facilitats que el Kíev en la semifinal de divendres.

Els catalans saberen reaccionar perquè les baixes amb les quals afrontaven la final, les d'Aloysius Anagonye i Yesse Young, només es notassin amb el partit ja resolt i que les eliminacions d'Andrew Betts, Archibald i Dmitri Flis servíssin just perquè els joves Pau Ribas i, sobretot, Henk Norel, que fins llavors no havien jugat a Ucraïna, tinguessin uns minuts de glòria.

L'equip d'Aíto García Reneses estigué tres minuts per aconseguir els dos primers punts i, un poc més tard, la diferència era ja de set a favor dels locals (9-2).

Reneses acabava de situar a la pista Lubos Barton, però demanà un temps mort i revolucionà l'equip amb l'entrada de Robert Archibald, Paco Vázquez i Marcelinho Huertas. La jugada li va sortir rodona i va veure que els seus deixebles capgiraven el marcador i es dirigien amb pas ferm a la consecució del títol.