«Els nedadors de Balears són privilegiats»

-Parlar del bon moment que viu la natació balear pot ser obvi tenint en compte els èxits recents...
-Balears sempre ha donat grans nedadors i a hores d'ara això no ha canviat. Tatiana, Maria Fuster, Melanie Costa, Juan Luis Rodríguez.... Però, a banda de les seves qualitats innates, jo crec que s'ha de destacar el treball del Centre de Tecnificació, que, sense dubte, està contribuint al seu èxit. El centre balear està molt ben considerat a nivell estatal. Jo dic que els nedadors de Balears són un privilegiats. Entrenen en piscina de 50 i de 25 metres, disposen d'un col·legi adaptat, desplaçaments... Sempre hi ha coses que es poden millorar però el que es veu a simple vista està molt bé i les marques aconseguides pels nedadors crec que reflecteixen la bona feina que es realitza. Per això crec que s'hauria de donar un major impuls als centres de tecnificació de les comunitats.

-I quin lloc ocuparien llavors els centres becats per la Federació Espanyola?
-No dic que no hagin d'existir els centres d'alt rendiment com la residència Blume o el CAR de Sant Cugat, però allà l'esportista no té el suport de la família i dels amics. Hi ha exemples com el de Maria Fuster que se'n va anar i tornà. No crec que sigui perquè no puguin seguir el ritme dels entrenaments. Crec més que és una combinació de les dues coses.

-Quina valoració en feis del temps que duis a la presidència?
-Al poc temps d'arribar a l'FBN també vaig passar a formar part de la junta directiva de la Federació Espanyola. Tal vegada gràcies a aquest contacte directe hem pogut aconseguir dur moltes competicions a Palma. Hem organitzat campionats d'Espanya de natació i de salts, hem fet un Europeu Màster... ens faltava un Europeu Junior i ja està en marxa... Tal vegada falta fer alguna cosa amb la sincronitzada.

-Hi va haver una època daurada de la sincronitzada a l'Illa... No heu pensat mai a recuperar aquest moviment?
-Va ser el temps del Mallorca Sincro, un esdeveniment que mobilitzava moltíssima de gent i nedadores de tots els països... Però això va quedar relegat i és molt difícil de tornar a aixecar. El que passa és que el cost s'ha elevat moltíssim. Per fer ara un Open d'aquestes característiques es necessiten molts de doblers perquè a banda dels cost dels àrbitres et demanen diners per participar i has de posar un premi en metàl·lic. És lògic perquè a la gent li costa molt el desplaçament.

-I quin és l'estat actual d'aquesta especialitat a l'Illa?
-Després d'uns anys d'aturada, hi torna a haver una bona base de sincronitzada. Diversos clubs s'han donat d'alta i l'entrenadora, Arancha Fiol, m'ha comunicat que a hores d'ara compta amb un grup de nines molt il·lusionades. El hàndicap de la sincronitzada és que el nivell que té la selecció espanyola és olímpic i poder competir amb elles és quasi impossible.

-El waterpolo tampoc acaba de consolidar-se...
-Hi ha afició, hi ha gent... El problema torna a ser econòmic. Es necessiten molts doblers per competir a la Lliga, s'ha de desplaçar un equip de 15 esportistes... i, a banda de Jordi Bonet, tampoc hi ha entrenadors. Com ho fas per dur aquí un entrenador de waterpolo, qui el paga?

-Com es podria pal·liar aquesta situació?
-Jo pens que seria bo que el waterpolo entràs en el Centre de Tecnificació com es va fer amb els salts. També seria importantíssim formar una selecció balear.

-L'entrada dels salts al Centre de Tecnificació suposa una important aposta per aquesta modalitat?
-La veritat és que des que Donald Miranda es va fer càrrec dels entrenaments s'han vist resultats com els d'Eva Iglesias, que ha aconseguit la mínima per a l'Europeu Júnior. És un esport minoritari i això permet que el club pugui mantenir el saltador. A més, augmenten les possibilitats d'accés a una Olimpíada, un Mundial o un Europeu absolut.