Els galàctics més fugaços de la constel·lació

L'aparició dels jugadors del conjunt blanc interrompé la tranquil·litat de la terminal per donar pas als flaixos i als crits enfervorits que reclamaven l'atenció dels Zidane, Beckham, Roberto Carlos, Ronaldo, Raúl, Casillas, Gravensen, Cecinho, Robinho... Tanmateix, l'actitud bastant seca de Raúl Bravo, que obria la comitiva madridista, deixà clar que la resta de companys que el seguien no pensava satisfer les expectatives dels seguidors, que només cercaven un autògraf, una fotografia o una simple salutació d'alguna de les admirades figures del conjunt blanc.

Aquest era el cas de Raquel i de Sandra, de 14 i 15 anys, que guaitaven des de les quatre de l'horabaixa per aconseguir l'autògraf de Sergio Ramos. O de Bea, una nina de vuit anys, que abandonà Sa Rueta vestida de princesa per veure Ronaldo, el seu ídol, el seu príncep. Altres seguidors mostraven orgullosos banderes, escuts i camisetes d'un jugador o de l'altre. Sempre cridant, és clar.

Tal vegada pensant en la importància del partit que juguen avui després de la derrota de dimarts davant l'Arsenal, la cosa certa és que el rostre de les estrelles madridistes no reflectia gens d'entusiasme. Beckham passà com una exhalació fortament escortat per evitar l'assetjament dels seguidors; Zidane, amb el cap acotat; Ronaldo, envoltat de companys... Només Casillas, Robinho, Sergio Ramos i el mateix López Caro mostraren un tímid somriure. Agraïren l'esforç de l'afició amb una salutació i firmant autògrafs. Crits i renou acompanyaren l'expedició fins a l'autocar blancs. I llavors cap a l'hotel. El Madrid ja és aquí.