Paco Soler: «El Mallorca no ho és tot»

És evident que la vida de Francisco Soler, Paco Soler, ha fet un gir de 180 graus en botar del terreny de joc als despatxos. Tanmateix, fins a la data, només un eix domina la seva trajectòria professional: l'esport. Després de tota una vida vinculada al món del futbol (dels 13 als 18 anys a les files del Cide i fins als 33 anys al Mallorca), qui va ser capità de l'equip vermellenc durant anys penjà les botes i tancà la porta del vestuari per disputar des de mitjan 2004 una altra batalla com a assessor en la Direcció General d'Esports.

Amb vestit, corbata i el mòbil connectat tot el dia, Soler es mou ara a la lliga de la gestió esportiva, menys reconeguda a nivell social, tot i que la repercussió dels resultats són molt més transcendetals. Per l'exfutbolista, la lluita als despatxos és completament diferent a la que s'entaula al terreny de joc. Ara «es tracta d'aconseguir repartir de la manera més equànime possible els recursos entre tots els esportistes i totes les federacions, escoltant la problemàtica de cada un d'ells» i cercant solucions òptimes aplicant el criteri de l'experiència adquirida durant els anys com a professional. «Quan has estat vestit de romà, saps el que sent l'esportista, quines són les seves preocupacions...», assenyala.

Canvi de perspectiva
Soler, que destaca el bon ambient de feina que ha trobat en la Direcció General d'Esports, apunta que el contacte directe amb esportistes i federacions li ha fet canviar la perspectiva sobre la realitat esportiva de les Illes. «Abans tenia la sensació que el Mallorca era l'única cosa que interessava. Ara puc dir que el Mallorca té la seva importància, però no ho és tot».

Atendre totes les demandes que arriben al despatx requereix una dedicació quasi tan exclusiva com quan era professional. Això sí, amb menys ordre. Si abans tenia tot el dia «condicionat a l'entrenament, l'alimentació equilibrada i els descansos», ara «vaig un poc corrents», amb el dia ocupat amb visites i reunions i tractant d'aprofitar el poc temps lliure que queda per dedicar-lo a la família i les seves filles, Irene (8 anys), Núria (5 anys) i Carmen (4 mesos). Gaudir d'elles més temps és un dels avantatges que li brinda ara el canvi laboral. La seva feina com a assessor «em deixa el cap de setmana per fer coses mundanes i trivials que abans no podia a causa de les concentracions amb l'equip i els constants viatges», explica l'excentrecampista mallorquinista.

En el costat negatiu, «el que menys m'agrada és la burocràcia i la lentitud amb la qual marxen les coses», que en moltes ocasions no permeten materialitzar idees i projectes. «Per gent com jo, que ve de fer feina per a una empresa privada, i especialment en el futbol professional, és difícil habituar-se a la burocràcia i reconèixer que si tinguéssim el que s'ha gastat el Mallorca amb els fitxatges d'hivern no hauríem de dependre tant dels tràmits». Però «s'han de gestionar amb seguretat els recursos de l'administració per treure'n el millor profit».

Tot i haver aconseguit grans èxits com a professional del futbol, Soler assenyala que en aquesta nova etapa no s'ha fixat cap objectiu concret perquè «no som un home de fixar-se metes». Tanmateix, té una idea molt clara del que ha de fer: «Posar tota la meva experiència per aconseguir les millors condicions possibles en tots els àmbits de l'esport», perquè «la meva satisfacció vindrà quan els al·lots aconsegueixin èxits».

Totalment entregat a la feina, es pot comprendre que a hores d'ara Paco Soler pugui afirmar que «no tinc mono de futbol». Això no obstant, l'assessor d'Esports matisa tot d'una les seves paraules. Veient les instal·lacions de l'estadi Lluís Sitjar, l'exmallorquinista reconeix que «enyor les emocions de quan botes al terreny de joc. Aquest és un sentiment difícil d'aconseguir als despatxos i, en general, a qualsevol altra feina», assegura.

I tot i que de moment es troba bé amb el seu treball, Paco Soler aprofita el temps per treure's el curs estatal d'entrenador. «És una cosa que faig com molts altres excompanys, però amb cap intenció d'entrenar un equip professional. No és el que em demana el cos». Pensant en el futur, l'excapità del Mallorca diu que «abans dirigiria la meva experiència professional cap a una escola, crec que resulta molt més gratificant treballar amb al·lots». Però qui sap si «tard o d'hora el cuquet del futbol tornarà».