Els arguments d'una crisi

Els problemes dels vermellencs comencen en la planificació esportiva de l'estiu passat i afecten totes les línies, des de la porteria fins a l'atac, passant per la mancança absoluta d'un concepte de joc definit. El Mallorca de Cúper és covard, té un complex d'inferioritat malaltís i només sap mirar a la porteria rival quan el marcador està en contra, quan ja no hi ha res a fer.

Les errades individuals han estat també un denominador comú a la major part dels denou partits jugats fins ara. No hi ha un matx que no inclogui la badada de torn, normalment amb el preu d'un gol. Moyà, Prats, Iuliano, Farinós, Jonás... gairebé tots els futbolistes han participat «activament» en algun gol del rival. Héctor Cúper ha parlat en algunes ocasions de «mala sort», però amb mig campionat a l'esquena, l'atzar no en pot tenir la culpa. Caldrà pensar que si tantes vegades la pilota «ens toca en el cul i entra» és perquè en masses ocasions el joc es desenvolupa als voltants de la porteria vermellenca. I si a l'àrea rival no succeeix, serà perquè no hi arriben massa sovint. I quan ho fan, sol ser sense gaire punteria. Sense encert. Sense sort? Com recordava el tècnic diumenge, caldrà ara aferrar-se als registres de la temporada anterior: si se sumen 25 punts en la segona volta, amb un total de 42, la permanència estarà gairebé garantida. Però avui sembla un objectiu més que difícil.