El gran repte d'Espanya

A Espanya l'avala la trajectòria amb Aragonés com a entrenador, setze partits i cap derrota, així com la presumpte major qualitat dels seus futbolistes en comparació amb els eslovacs, però l'absència de caràcter en els moments definitius, les importants llagunes golejadores o les dues darreres travelades com a local davant Bòsnia (1-1) i Sèrbia (1-1) afecten el crèdit de la selecció espanyola.

Aragonés apostà just arribar a la selecció per un conjunt unit i convincent, i en el terreny moral ho aconseguí, però li ha faltat futbol. Una selecció de tots, quasi sense debats sobre els jugadors que no hi són, però amb els mateixos complexos que han presidit la seva història més recent.

Un líder, Raúl, que és menys líder del que va ser, uns futbolistes excel·lents -Xavi, Vicente o Fernando Torres- que no arriben a la seva plenitud amb la selecció i la falta de gol a la zona de definició, la qual cosa en el futbol és vital.

Espanya estrena camiseta i un doble repte: superar el presumible joc defensiu eslovac i encarrilar amb un resultat de garanties la seva vuitena presència mundialista consecutiva, ja que no hi és present des del Mundial d'Alemanya 74.

Luis Aragonés persegueix un resultat fiable amb una modificació del seu onze més habitual. L'absència de Joaquín dóna via lliure a l'especulació. Pot utilitzar un migcampista -Xabi Alonso- per tenir major possessió de la pilota i alliberar el talent de Raúl, Torres i Reyes, o inclourà un nou interior -Luis García- que quasi no ha tingut relació amb la selecció, però que aporta perillositat en atac.

En principi, el seleccionador donarà l'oportunitat a Luis García per la seva relació amb el gol i la seva capacitat per desequilibrar en l'u contra u, i deixarà un mig del camp més sòlid, amb Xabi Alonso, per protegir-se en el partit de Bratislava.

A més, entregarà la titularitat a José Antonio Reyes, clau davant Bèlgica; a Pablo, a l'eix de la defensa en substitució de Marchena, i mantindrà la seva confiança en Torres en el «seu» estadi. Villa i Morientes esperaran el seu moment a la banqueta.

El rival serà Eslovàquia, un rival que viu moments àlgids després de guanyar Alemanya fa poc més d'un mes en un amistós i deixar fora a Rússia. Els de Dusan Galis assumeixen la seva inferioritat, però amaguen les seves opcions, conscients que els quedarà la carta de Bratislava.

Per al partit Galis perd Marek Mintal, jugador del Nuremberg alemany i màxim golejador la darrera temporada en la Bundeslliga, ja que continua lesionat. Així, en atac, jugaran Németh i Vittek. A més, el seleccionador té els dubtes de dos habituals, com són l'exbètic Karhan i Skrtel. El conjunt eslovac és un equip poderosament físic, però inexpert. Es tancarà en defensa i cercarà el contracop, la seva millor arma.