Després d'una nit amb poques hores de son pels nervis del debut, Toni Muñoz parlà ahir amb Diari de Balears del seu debut a Primera Divisió.
Als seus 23 anys, és un dels jugadors del filial amb més experiència. Ha passat pel planter del Reial Mallorca i pel del València, i també ha jugat a Tercera en el Manacor i la campanya passada milità en el Novelda, de Segona B.
El seu germà Xisco, que aquesta pretemporada va estar a punt de fitxar pel Mallorca però que al final signà amb el Betis, és el millor exemple per a ell, i considera que «més que un germà és un amic».
S'assabentà que havia d'anar a entrenar-se amb el primer equip quan ja era a casa i, fins al darrer moment, no sabé si entraria en la convocatòria. A pesar del debut, toca de peus en terra i és conscient que si vol repetir en el conjunt de Cúper s'haurà d'esforçar de valent, i té ben clar que de moment el seu equip és el Mallorca B.
-Fa dos anys, militàreu en el Manacor a Tercera i l'any passat en el Novelda a Segona B. Us imaginàveu que aquesta temporada us tocaria debutar a Primera amb el Mallorca?
-No, no m'imaginava un debut tan ràpid. Jo he vingut aquí, a Mallorca, per treballar amb el segon equip i per intentar pujar a Segona B. I també per fer un bona feina, a fi que Cúper i la gent del Mallorca es fixassin en mi i em donassin una oportunitat a Primera.
-I com us sentíreu després del debut a Primera?
D'una banda, estic molt content pel que ha suposat per a mi i per a la meva família però, de l'altra, resultà una mica amarg per la derrota. També estic bastant cansat, perquè amb l'emoció del debut quasi no he pogut dormir.
-Com sabéreu que havíeu entrat en la convocatòria?
-Tomeu Serra i Nando Pons em telefonaren i em digueren que dissabte dematí m'havia d'entrenar amb el primer equip. Hi vaig pensar mitja horeta, un poc nerviós, però després el que ja tenia era impaciència perquè arribàs dissabte i per poder-me entrenar, així, amb el primer equip i confirmar la meva presència en la convocatòria.
-Qui fou la primera persona amb qui parlàreu després de conèixer la notícia?
-La meva mara era devora mi i, després, telefonàrem al meu pare i al meu germà.
-Quan fèieu exercicis d'escalfaments a la banda i l'entrenador us comunicà que havíeu d'entra al camp, què sentíreu?
-La veritat és que en aquell moment no vaig sentir res d'especial: estava molt centrat en el que havia de fer, perquè sabia que els nervis em podien jugar una mala passada. Per això, vaig demanar al preparador físic que em fes encalentir tant com fos possible per estar ben preparat, i simplement vaig mirar d'estar tan tranquil com vaig poder.
-I ja dins el camp, què us passà pel cap en veure les grades plenes de Son Moix des de la gespa?
-Penses que la feina feta dia rere dia al final té la seva recompensa, i és molt emocionant.
-Què us va parèixer el joc de l'equip?
-Intentàrem guanyar el partit de totes totes, però era molt difícil crear perill amb el Deportivo jugant tan enrere. Cúper du a terme una bona feina.
-Trobau que aquest equip, amb els jugadors que té i amb el planter que hi ha darrere, ha de menester de ver un altre davanter?
-No ho sé, tot això són qüestions de les quals ha de parlar Héctor Cúper. El jo que he de fer és treballar amb el segon equip i, si l'entrenador em dóna una altra oportunitat d'estar allà dalt, demostrar-li que hi puc estar. Quan desitges alguna cosa, has de lluitar de valent per aconseguir-la, i jo tenc clar que el meu equip és el Mallorca B.
-Parlà amb vós, Cúper, després del matx?
-No, però tos els companys em donaren l'enhorabona pel debut i estic molt content del tracte rebut, tant de Cúper com dels jugadors. Tomeu Serra i tota la gent del Mallorca també em felicitaren, i jo els vull agrair el fet d'haver convertit en realitat el meu somni de debutar a Primera, i més amb el Mallorca, que és un club que estim.
-Què heu fet amb la camiseta?
-La camiseta la guard i l'emmarcaré a la meva habitació, amb la resta de records que guard del futbol, com fotos amb el meu germà (rialles).
-Per acabar, digau-nos a qui admirau més, com qui us agradaria arribar a ser?
-Jo sempre he tingut el meu germà com a guia en el món del futbol perquè, si és bon jugador, encara és millor persona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.