Robinho torna la il·lusió al Madrid

Nou driblatges, catorze passades, un xut i algunes bicicletes foren la seva carta de presentació a la Lliga espanyola a Cadis, curiosament en el mateix escenari en el qual debutà Emilio Butragueño, ara vicepresident del club, fa 21 anys.

La seva presència en el camp revolucionà el partit. No pel seu joc vertical, pels seus retalls o per la velocitat, sinó perquè tornà la il·lusió a uns companys que navegaven dins el gris.

Convertí un equip cansat en un altre vigorós. Un equip lent en un altre amb la cinquena velocitat. En definitiva, un equip que era una continuació del de l'any passat en un altre amb la victòria al cap.

Fou, sense dubte, la millor notícia de la jornada pel futbol espanyol, independentment dels colors.

Vanderlei Luxemburgo, tècnic del conjunt madridista, ho intuïa el dia abans del partit. «Si ha de jugar, ho farà». I així va ser. Amb 1-1 en el marcador sortí i fou decisiu pel triomf blanc.

Si una cosa té el tècnic brasiler és que no vol que es repeteixi el que va succeir la temporada passada, quan va estar mitja volta intentant arribar a un Barcelona que li duia tretze punts de distància. Aquest fet li condicionà tota la temporada, la Copa del Rei i la Lliga de Campions, i enguany està decidit a començar des de dalt.

La idea de Luxemburgo és manar des del principi i mantenir després les regnes. Per això jugà Robinho i no es va esperar que debutàs en el Santiago Bernabéu davant la seva afició d'aquí a quinze dies. Robinho té alguna cosa que el fa especial. Ara li toca mantenir la il·lusió que ha generat.