Trampós!

Segons aquest rotatiu francès, que dedica la seva primera plana al ciclista americà amb el titular La mentida d'Armstrong, el Laboratori Nacional de Detecció del Dopatge -LNDD- de Chatenay-Malabrt té fins a sis mostres d'orina congelada del texà que demostren que prengué aquesta substància en el Tour del 1999.

El test per detectar a partir de l'orina el consum d'EPO, una hormona de síntesi que augmenta el nombre de glòbuls vermells, per millorar així l'oxigenació dels músculs i el rendiment fins a un 30%, no s'emprava l'any 1999. De fet, es començà a aplicar en els Jocs Olímpics de Sydney del 2000. Els positius d'Armstrong en aquella edició del Tour correspondrien a la seva victòria en el pròleg a Le Puy du Fou, el 3 de juliol de 1999, i a les etapes de Montaigu-Challans (1a), Grand Bornand-Sestrieres (9a), Sestrieres-L'Alpe d'Huez (10a), Saint Galmier-Saint Flour (12a) i Castres-Saint Gaudens (14a).

Aquestes anàlisis foren realitzades pel Laboratori de Chatenay-Malabry, que treballa des del 2004 amb les mostres que es prengueren i es congelaren entre el 1998 i el 1999, uns anys en què se sospitava que l'ús d'EPO era generalitzat en la majoria d'equips, amb l'objectiu de millorar-ne els mètodes de detecció i no d'intentar controlar-ho. El resultat de dotze de les mostres analitzades ha estat positiu, sis de les quals pertanyen a Armstrong i sis més a corredors que no han estat identificats, afegí L'Equipe.

«Mentre no es provi el contrari, cap control antidopatge practicat al nord-americà no donà positiu des del Tour del 2000. I, de manera paradoxal, tot això no hauria de tenir cap conseqüència disciplinària per a ell», destaca el diari parisenc, i afegeix que no es tracta de controls positius «en el sentit reglamentari del terme», i per tant no permeten a l'UCI emprendre mesures. Tanmateix, aquestes anàlisis es podrien enviar a l'Agència AntiDopatge dels Estats-Units -Usada-, que en el cas Balco ja sancionà a posteriori.

Així, la Usada pot obrir una investigació i el diari recorda la investigació del cas Balco, el laboratori nord-americà que subministrava a certs esportistes substàncies dopants com l'esteroide de nova generació tetrahidrogestrinona. L'assumpte derivà fins i tot en sancions per a atletes que no arribaren a donar positiu en la competició, com Michelle Collins. La velocista, campiona nacional i mundial de 200 m a Birmingham 03, fou suspesa el desembre passat per vuit anys i desposseïda dels seus títols, per consum de substàncies prohibides relacionades amb l'escàndol dels laboratoris Balco de San Francisco. Al llarg de la seva carrera, Armstrong, que superà un càncer de testicles i que tornà al ciclisme per guanyar vegades la ronda gal·la, s'ha vist esquitat per diferents acusacions de dopatge.

L'Agència Mundial Antidopatge, que no existia l'any 1999, pot estudiar eventuals recursos jurídics i L'Equip recorda que la companyia texana d'assegurances SCA no volgué signar cap prima per triomf amb Armstrong, perquè «els seus èxits estaven tacats d'irregularitats ètiques».