Esgotades les últimes opcions de medalla

Natalia Rodriguez, en la final de 1.500, i Isabel Eizmendi en la marató posaran el punt i final, sense esperances de medalla, a l'actuació espanyola a Hèlsinki. Només un centímetre va separar Joan Lino Martínez de la medalla de bronze, però al final fou superat per l'atleta local Tommi Evila, que va fer embogir el públic finlandès que omplia l'estadi. El nord-americà Dwight Phillips ja havia sentenciat la competició amb la seva millor marca personal en el primer bot del concurs. Phillips va guanyar amb un salt de 8,60 metres.

Julio Rey, subcampió mundial de marató a París, s'esforçà per aconseguir una nova medalla però només trobà una honorable octava posició, la darrera amb retribució en metàl·lic, 4.000 dòlars. Dos anys després el de Toledo no va poder seguir el marroquí Jaouad Gharib, que va tornar a guanyar, com va fer a la capital francesa.

Japó va conquerir la Copa del Món, que estava en joc juntament amb el títol individual, per davant de Kènia i d'Etiòpia, mentre que Espanya, amb Julio Rey octau, Chema Martínez trentè i Kamel Ziani 50è, va aconseguir la sisena posició per davant de Portugal.

Tampoc no va ser el dia de Marta Dominguez, que va arribar en els Mundials molt justa de preparació després d'un any d'inactivitat per lesió. A París 2002 es van acabar «els miracles», segons va dir l'atleta.

Després d'un primer mil en 3:02.53, la subcampiona mundial a Edmonton 2001 i París 2003, va acusar el segon mil que es va fer en 2:51 pel fort ritme que imposà la xina Yingjie Sun, que va comandar el grup fins que les etíopes van agafar el comandament. Dominguez cedí finalment en el pas dels 3.000, quedant definitivament fora de la lluita de les primeres posicions. Dominguez, que va haver de veure els Jocs d'Atenes des del sofà, quedà en la catorzena posició.

L'equip espanyol masculí de 4x400 tampoc no va tenir sort en no aconseguir classificar-se per la final de la prova. Només dues medalles és un bagatge molt pobre per la selecció espanyola en uns mundials.