Un president per a la història

Amb Mateu Alemany, el Reial Mallorca ha aconseguit les seves majors fites esportives i ha crescut socialment

TW
0


Mateu Alemany ha estat vinculat al Mallorca durant els darrers setze anys. Entrà al club en el 1989 com a adjunt a la gerència i va anar creixent fins accedir a la presidència, el 30 d'agost del 2000. Això suposaria una nova etapa en molts aspectes, però amb la línia de continuïtat que suposava la presència del mateix gestor dels darrers anys. Després de la presidència simbòlica de Guillem Reynés, Alemany accedia al càrrec com a «president executiu», i assumia plens poders al capdavant de l'entitat vermellenca.

Amb ell com a president, el Reial Mallorca va assolir nous èxits esportius, fins llavors impensables, encara que mai va aconseguir dotar el club de l'estabilitat necessària com per crear un projecte de continuïtat. Els canvis a l'accionariat, amb tres màxims accionistes en tres temporades, i especialment a la banqueta, foren constants, i ni tan sols l'obtenció de la Copa del Rei, al juny de 2003, serviria per mantenir una base sobre la qual construir un equip de garanties.

Precisament, el títol aconseguit amb Gregorio Manzano a la banqueta serà l'èxit que més es recordarà de l'època de Mateu Alemany, després de guanyar la final al Recreativo de Huelva (3-0). Juntament amb això, i com a gran fita del darrer lustre, convé no oblidar la classificació del conjunt vermellenc per a la Lliga de Campions a la temporada 2000-2001. Una participació històrica que dissortadament no va poder ser degustada així com calia a causa de la mala situació que atravasseva l'equip en el campionat domèstic. Una vegada més, la manca de continuïtat a la banqueta, amb la partida de Luis Aragonés i la conseqüent arribada de Bernd Krauss, va perjudicar la trajectòria dels illencs, que acabaren patint fins a la darrera jornada per mantenir la categoria. De fet, en els darrers vuit anys, només Héctor Cúper ha entrenat l'equip durant dues temporades consecutives. Per evitar que es repetís una vegada més la història, i després de la «fugida» de Luis Aragonés el passat estiu, Mateu Alemany va confiar en Benito Floro per a un projecte de dos anys. L'asturià va ser una de les poques apostes personals del president que li varen sortir malament. Després de dos mesos de competició, el Mallorca ocupava llocs de descens i Floro era destituït. L'argentí Héctor Cúper, amb qui Alemany havia establert una bona amistat des de la seva primera etapa en el club, es feia càrrec de l'equip amb un contracte per tres temporades. Un contracte que ara està a l'aire per una nova crisi a la cúpula directiva.

Més enllà del terreny de joc, el Mallorca també ha crescut en els darrers anys. En aquest sentit, destaca especialment la creació de la Fundació Reial Mallorca, al juliol de 2002. Una entitat que en tres anys ja compta amb més de 4.000 membres i que desenvolupa la vessant social del club, amb accions de caràcter cultural, lúdic i solidari.

Entre els temes pendents que Alemany deixa per resoldre, destaca el contenciós existent amb els copropietaris del Lluís Sitjar. La gran capacitat negociadora del fins ara president, demostrada en moltes ocasions, no ha estat suficient per aconseguir fer propietat del Mallorca el vell estadi de la Plaça Barcelona. Mateu Alemany se'n va també sense haver aconseguit llevar la pista d'atletisme de l'estadi de Son Moix i deixa sense fer el projecte per instal·lar grades als camps de Son Bibiloni.

A pesar de tot això, el que més agrairan molts mallorquinistes al president Mateu Alemany durant molt de temps serà haver-los permès gaudir durant quatre anys i mig del millor futbolista que ha vestit la camiseta vermellenca en tota la història: el camerunès Samuel Etoo.