Ho va reconèixer ahir tot just haver eliminat el número 1 del món, el suís Roger Federer, en la semifinal. El manacorí Rafel Nadal, acabats de complir els 19 anys, afronta avui (15.00 hores) el partit més important de la seva incipient carrera esportiva: la final de Roland Garros, en la qual tendrà com a rival l'argentí Mariano Puerta. Emperò vista la seva meteòrica trajectòria, més que com un repte personal, la final de París es presenta com un esglaó més en una carrera en la qual s'ha proposat superar tots els rècords possibles.
Guanyar a París és el seu objectiu, però no l'únic. Des de sempre el tennista de Manacor ha comentat que el seu somni era guanyar el trofeu del Roland Garros per sumar-se a la llista de triomfadors espanyols iniciada per Manuel Santana i continuada per Andrés Gimeno, Sergi Bruguera, Carles Moyà, Arantxa Sánchez Vicario, Albert Costa i Juan Carlos Ferrero, però no desitja quedar-se aquí.
El mallorquí, des que irrompé en el circuit professional, no ha deixat de créixer com a jugador i de donar alegries. Ha estat el més jove a conquerir una Copa Davis i també l'espanyol més jove a assolir etop ten en la classificació ATP, a més del membre de «l'Armada» que disputarà una final de Roland Garros a una edat més tendra.
Així mateix, Wimbledon crida poderosament l'atenció de Nadal. Ja arribà a la tercera ronda del torneig sobre herba l'any passat, i malgrat que el seu pensament està ara posat a la pista Phillippe Chatrier, mira ja de reüll cap a l'All England Tennis Club. Queden dues setmanes per trepitjar l'històric club de Londres i un torneig de preparació al mig, a Halle (Alemanya), però Rafel Nadal somia a arribar a Anglaterra com el primer debutant a París que guanya el títol des del suec Mats Wilander l'any 1982.
Fou precisament amb el jugador de Vaxjo amb qui Nadal intercanvià cops durant l'entrenament d'ahir durant una hora, i amb la pista plena de públic. Wilander, campió els anys 1982-85-88 i dues vegades més finalista, suà la camiseta amb el manacorí, mentre que en una pista de devora, molt més solitari i amb menys testimonis, Mariano Puerta feia el mateix amb el seu entrenador, Andrés Schneiter.
Per l'argentí Mariano Puerta, aquesta final té molt de significat. L'ombra del dopatge i la seva lluita amb l'ATP per demostrar que no va prendre clenbuterol a consciència en el 2003 han marcat la seva carrera. Els nou mesos de suspensió amb els quals fou castigat l'han fet madurar i ha estat capaç de sortir del lloc 440 del rànquing per situar-se a base d'esforç en el 37.
Els cinc títols conquerits aquesta temporada fins ara i les 37 victòries sobre terra, per només dues derrotes, donen a Nadal el paper de favorit en la final. Només Gastón Gaudio, a Buenos Aires, i el rus Igor Andreev a València han estat capaços de doblegar el tennista de Manacor. Gaudio és el segon jugador amb millor balanç en terra batuda enguany, amb 28-7, i Puerta el tercer amb 23-8.
Curiosament, Mariano Puerta, a l'igual que Rafel Nadal, és esquerrà, la qual cosa representa un fet inèdit en una final de Roland Garros en l'Era Open i serà la vuitena vegada que es produeixi dins els torneigs de Grand Slam. La darrera vegada que tingué lloc un duel d'esquerrans en una final d'un gran torneig fou en l'Obert d'Austràlia de 1998, en la qual s'enfrontaren el txec Petr Korda i el xilè Marcelo Ríos.
Finalment cal recordar que Rafel Nadal no serà l'únic tennista espanyol que té una cita amb les pistes de París i amb la història, ja que la madrilenya Virginia Ruano Pascual, juntament amb la seva parella habitual, l'argentina Paola Suárez, disputarà la seva sisena final consecutiva de dobles a Roland Garros, on ja han inscrit el seu nom en el palmarès en tres ocasions. La tennista de Zimbabwe Cara Black i la sud-africana Liezel Huber seran les seves rivals en una final que pot donar al doble hispanoargentí el vuitè Grand Slam del seu palmarès.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.