Nadal, imparable

El manacorí compta amb el suport a la grada de tota la seva família, a més del torero madrileny Julián López «El Juli» i el pivot català dels Memphis Grizzlies Pau Gasol. Nadal superà el doble campió de Wimbledon per 6-3, 4-6, 6-4 i 6-3 en dues hores i 47 minuts i quedà així citat amb Mariano Puerta en una final inèdita a París.

El desig de Federer era que el partit s'hagués d'interrompre per falta de llum i que finalitzàs així avui dissabte. L'argentí Puerta, evidentment, també tenia idèntic desig per arribar així a la final molt més descansat que el seu rival, que hauria jugat tres dies consecutius. El suís sabia que era molt difícil tancar el partit ahir, ja que la jornada havia començat quasi dues hores més tard del previst per la pluja i, a més, el duel entre Puerta i Davydenko es perllongà 3 hores i mitja.

Però quan Federer semblava que podia igualar el partit a dos sets i París s'anava apagant i quasi ja no tenia llum, sortí el millor Nadal. El tennista manacorí perdia per 3-1 en el quart set, però s'adjudicà cinc jocs seguits i sumà així el seu 23è triomf consecutiu de la temporada. A la grada, la família Nadal ho celebrava, juntament amb el batle de Manacor Antoni Pastor.

Federer no havia perdut un set en tot el torneig, però ahir va cometre 62 errades que l'engegaren de París. Nadal, una altra vegada, va demostrar un joc excepcional. Les seves pilotes llargues, altes i profundes i el seu especial revés foren un suplici per a Federer.

Nadal havia de lluitar contra el número 1 del món, però també amb el públic, que sempre mostrà les seves preferències pel suís. Els aficionats no perdonaren ahir al manacorí els cadàvers francesos que ha deixat en el seu camí cap a la gran final.

Nadal, com ja és quasi habitual, començà el partit humiliant el rival. Es va aprofitar dels nervis de Federer i provocà que el suís perdés en quatre ocasions el seu servei. Increïble. Així, clar, Nadal s'adjudicà el primer set. La reacció de Federer arribà en el segon set, gràcies a l'efectivitat del seu servei (entrà fins a un 85 per cent de primers serveis). Fou el número 1 del món el que aconseguí un avantatge de 5-1 i la tímida reacció de Nadal no aconseguí deixar sense efecte.

S'arribà a un tercer set que semblava clau per a la resolució del matx. Ambdós tennistes recuperaren el seu millor tennis i intercanviaren breaks en el sisè i el setè joc. Però fou el desè el que decidí i en aquest Federer demostrà que també és humà, tot i que durant la present temporada només havia perdut dos partits. Dubtà el suís i no ho féu Nadal, que tornà trencar el servei del número 1 del món.

Fou llavors quan Federer començà a sentir que el seu somni, el de convertir-se en el sisè tennista que aconsegueix reunir en el seu palmarès els quatre Grand Slams, s'esvaïa. En el quart set el tennista suís agafà ràpidament un petit avantatge després d'aconseguir un break en el tercer joc. Encara que ni aquest avantatge aconseguí donar alegria al seu tennis, conscient que una nova embestida de Nadal podria resultar definitiva i efectivament ho fou. Nadal no volgué esperar que la manca de llum li jugués una mala passada.

De moment, Nadal s'ha convertit en el cinquè jugador més jove de la història en assolir la final de París, des de el nord-americà Michael Chang en el 1989, i en la promesa més ferma per substituir el suec Matts Wilander com a campió a l'any del seu debut (1982).