Miquel Àngel. Miquel Àngel Nada ho celebrà quasi tant com quan aixecà la Copa del Rei a Elx. No es va voler perdre el transcendental partit del seu nebot Rafe i, en companyia de la família al complet, presencià l'enfrontament entre nervis i il·lusions. Rafe superà Roger Federer en quatre sets i Miquel Ànge gaudí de la victòria dins el vestidor. En el món del tennis, com en el futbol, el vestidor és un lloc sagrat, al qual just tenen accés jugadors i entrenadors. Ahir, Miquel Ànge també hi era. «He patit més que mai. És molt important el que ha aconseguit en Rafel. Ha estat el millor regal d'aniversari que s'ha pogut fer a ell mateix i a tots nosaltres. És un somni fet realitat. Arribar a la final de Roland Garros ja compensa tants d'anys de feina i sacrifici», explicà Miquel Ànge.
Després d'uns moments d'eufòria, Miquel Àngel tornà a la prudència habitual. «No serà fàcil, ja que Puerta és un gran tennista. Ara, Rafe ha d'estar centrat i oblidar-se ja del partit amb Federer», acabà dient.
Els pares. Ben a prop del lloc on parlava amb Miquel Ànge, el seu nebot oferia una multitudinària roda de premsa. No gaire lluny, els pares de Rafe sopaven amb tota la tranquil·litat del món sense cap tipus de celebració especial. La modèstia, ja ho saben, és una constant de la família Nada. Sebastià Nada, pare de Rafe, tingué també paraules de satisfacció. «Això és massa. Estic molt content. En Rafe ja ha complit sobradament i ara just queda la festa de la final», digué.
L'entrenador. Molt més content semblava Toni Nada, que assaboria el triomf parlant de tennis amb el mànager del seu nebot, Carles Costa. I això que el dia no havia començat bé. París va despertar amb pluja i vent i tot feia pensar que no es jugaria cap de les dues semifinals previstes. Però quasi sense saber com aparegué el sol i començà el partit entre Puerta i Davydenko. Això sí, el retard acumulat era ja de quasi dues hores. Abans de l'inici del primer matx, Nada ja havia dinat. Ho va fer al restaurant dels jugadors en companyia del pivot dels Memphis Pau Gaso, que el felicità pel seu aniversari.
El partit. I començà el duel de Nada. Durant el partit, la climatologia respectà els jugadors i els 17.000 espectadors gaudiren d'un bon tennis, però no tingueren un bon comportament cap a Rafe. Aprofitaven qualsevol gest del manacorí per xiular i mostrar les seves simpaties pel suís Federer. Ara bé, quan Nada aconseguí el triomf, el públic acomiadà el manacorí amb grans aplaudiments.
Matas. I de la pista al vestidor i després a la sala de premsa i cap a l'hotel, on ja hi havia el president del Govern de les Illes Balears, Jaume Matas, i el director general d'Esports, Josep Lluís Ballester. El president Matas estava eufòric i no ho amagà. «Duim una temporada extraordinària, l'esport balear està d'enhorabona. El que ha fet Rafel s'ha de valorar moltíssim. Sembla mentida que en tan poc temps hagi tingut aquesta projecció. Només amb denou anys, complerts avui, i en la seva primera participació a Roland Garros, el veurem a una final», assegurà. El president passà a continuació a enumerar alguns dels èxits de l'esport balear i explicà que just li faltava tornar a París per celebrar el triomf d'un ciclista de l'Illes Balears al Tour de França. «Hem viscut en poc temps un dies excepcionals, ja que el Menorca aconseguí l'ascens a l'ACB i el Mallorca continuarà a Primera. Nada disputarà diumenge la final i només ens falta que haguem de tornar a París perquè un ciclista de l'Illes Balears guanyi el Tour», sentencià. Matas, evidentment, presenciarà diumenge la final i aprofitarà aquests dies per estar amb Rafel Nada, que no tornarà a Mallorca fins que finalitzi Wimbledon.
El batle. El batle de Manacor, Antoni Pastor, presencià també el partit, però diumenge no serà a la final, ja que la ciutat celebra la tradicional Fira. En tot cas, l'Ajuntament instal·larà una pantalla gegant a la plaça Ramon Llull perquè tots els manacorions puguin veure diumenge la gran final davant Mariano Puerta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.