Com el títol més estimat

De Primera!! De Primera!! era el crit més sentit a la plaça i als voltants. Els cotxes no aturaven de fer sonar els clàxons mentre la font de les Tortugues no donava a l'abast. La calor no era l'única excusa. Desenes d'aficionats no dubtaren a ficar-s'hi i gaudir de l'èxit de l'equip mallorquinista. Ja era dilluns, però la gent no se'n volia anar. Minut a minut el renou creixia, l'alegria no es contenia i el patiment dels noranta minuts, i de tota una lliga, havia de sortir per qualque banda. No s'hagueren de lamentar greus incidents en finalitzar aquesta edició.

Tampoc no s'oblidaren els mallorquinistes de fer referències al Llevant i, sobretot, al seu president, Pedro Villarroel. I fins i tot qualque bètic se sumà a la festa. S'ho mereixia. El seu equip havia aconseguit una fita històrica, ser a la Lliga de Campions per primera vegada en la seva història.

L'aspecte de la plaça Joan Carles I només fou el final d'un recorregut que omplí de renou mallorquinista els carrers de Palma. Banderes a les balconades, crits dels vianants quan veien passar els cotxes xiulant plens d'aficionats, i qualque turista despistat.

No s'havia guanyat cap títol, però poc importava en aquests moments. Ningú no es recordava ja del patiment, del d'ahir i del de tota la segona volta. Una remuntada històrica que serà recordada. Una nit especial, una altra nit màgica. L'afició del Reial Mallorca demostrà ahir que és de Primera, independentment d'on jugui el seu equip. No decebé el mallorquinisme. En veure les cares de tota la gent que estima tant el seu equip, potser caldria no posar més a prova els seus cors. Cors vermellencs, més que mai. El Reial Mallorca mai més no caminarà sol.