Només faltaven un parell de minuts pel començament del partit i Mateu Alemany, ja des de la llotja, mirava bocabadat l'estat de les graderies de Son Moix. «Mai no havia vist així l'estadi, és impressionant». El president del Reial Mallorca acabava de pujar del vestidor per donar el darrer crit d'ànim a uns jugadors que es jugarien la permanència a la màxima categoria del futbol espanyol. «He vist l'equip molt concentrat i només amb un pensament al cap: guanyar».
Xiulà l'inici Pérez Burrull i ningú ja no es mogué a la llotja fins al descans. Atenció, nirvis, ansietat...alguns ho dissimulaven millor que altres. Com a anècdota, el president del Govern balear Jaume Matas preferí veure el partit com un mallorquinista més i ocupà la seva localitat particular. Renuncià així a veure l'enfrontament des de la llotja, l'únic lloc on el vermell no era el color predominant.
I arribà el primer ensurt del vespre. Eren les 21.23 hores i el Llevant marcà a El Madrigal. Comentaris a la llotja i mirades de reüll de tots. En un dels monitors del lloc presidencial es podia seguir el desenvolupament del Vila-real-Llevant. Però tothom guardà la compostura malgrat que el Mallorca era en aquells moments equip de Segona Divisió, altra vegada, una setmana després. El patiment durà gairebé vint minuts, el temps que tardà el Vila-real a empatar, i féu tres minuts després el segon gol. Son Moix esclatà i la llotja respirava. El descans era per a tothom. Per a futbolistes, aficionats, conselleres i autoritats. Forlán els havia tornat el somriure als llavis.
Començà la segona part i als set minuts arribà el segon ensurt. Mateu Alemany va fer un gest de contrarietat. Assunçao marcava de falta i avançava el Betis, però el drama no havia arribat encara perquè el Vila-real continuava guanyant. Altra vegada aparegueren els nirvis, els primers cops d'ull als rellotges. La llotja patia, i en les darreres files es manifestava encara més. Alemany no deixava de mirar pel monitor el partit de El Madrigal, la presidenta del Consell Maria Antonia Munar bufava de patiment...i Matas, entre el públic, escoltava la ràdio amb la mirada perduda.
Ja quasi s'arribava als tres quarts d'hora de les 22 hores del vespre i la Llotja esclatà. Pereyra marcava quan faltaven dos minuts pel final, poc abans que el Vila-real fes el tercer gol. L'alegria ja no es dissimulava a la Llotja. El partit acabà i nigú podia amagar el patiment sofert. Però havia valgut la pena. La més expressiva, M.A. Munar: «Des d'avui sé que tinc un cor fort. He patit moltíssim», manifestava la presidenta del Consell i afegí: «que el Mallorca continuï a Primera és la millor promoció per a l'illa».
Alemany felicitava l'equip: «ha estat mèrit de tots, però sobretot d'un equip i un tècnic que mai han perdut la fe». Sobre la seva continuïtat, Alemany comentà: «no és el moment, però en cas d'haver descendit m'ho hagués pres com un fracàs personal».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.