Cinc partits

Competició basa la seva decisió en l'article 122.e dins del grau mínim, perquè descarta que la conducta de Javi Navarro pugui considerar-se com a agressió i sí la tipifica, segons els fonaments jurídics de la pròpia resolució, així: «produir-se de manera violenta cap un adversari, originant conseqüències danyoses o lesives que són considerades com a greus». L'organisme federatiu, per tant, nega que hi hagués agressió, ja que no hi ha propòsit de ferir, encara que incideix que el central sevillà incorre en un «fet negligent determinant de mal no volgut, però fàcilment previsible, prevenible i evitable».

Així mateix no preveu la circumstància agreujant de reincidència, malgrat el currículum de sancions que arrossega el jugador, com quan ja va ser sancionat per Competició el passat 30 de novembre amb un partit en aplicació de l'article 137.h.

Per contra, sí que es té en compte la circumstància atenuant de penediment espontani. Segons la resolució, aquesta circumstància es desprèn de la prova videogràfica en la qual Navarro «pren consciència del possible abast de la seva acció i presta immediatament tota l'ajuda que pot, mentre requereix l'assistència dels serveis mèdics. Després s'interessa pel mal causat i per l'evolució de la lesió».

Competició recorda, així mateix, que no es tracta d'una resolució «ferma», sinó que en contra de la mateixa es pot interposar un recurs davant del Comitè d'Apel·lació en el termini de deu dies hàbils per part dels dos clubs implicats. El Comitè recorda en la resolució que ambdues parts accepten la realitat de la lesió que sofrí Arango, encara que difereixen del seu abast. En aquest sentit, el Comitè de Competició desestimà l'ofici enviat pel Sevilla a la Policlínica Miramar de Palma de Mallorca per intentar demostrar que el veneçolà no patí lesions de la gravetat que es comentà en un primer moment.