El dos de novembre de 2004 va ser un dia gran per al
mallorquinisme. Aquell dimarts al migdia, Héctor Raúl Cúper era
presentat com a nou entrenador del Mallorca. El tècnic argentí, que
en el 97 havia agafat un Mallorca acabat d'ascendir per situar-lo
entre els més grans en només dues temporades, tornava a l'Illa per
treure el seu «estimat» equip de la situació de descens en què es
trobava. Per davant, trenta partits i la possibilitat de reforçar
el conjunt vermellenc al seu gust en el mercat hivernal. Però la
realitat, després de cinc mesos de feina, és que el Mallorca està
enfonsat en la classificació, amb set punts de desavantatge
respecte de la salvació (que podrien ser fins a deu), i amb sis
homes arribats per gener que no han aportat res al joc d'un equip
que sembla condemnat a jugar la temporada pròxima a Segona
Divisió.
L'entrenador de Chabas no ha aconseguit transmetre a la
plantilla la seva concepció del futbol, ha comès errades tàctiques
abans impensables i fins i tot ha renunciat al seu dibuix de
sempre, el 4-4-2, per posar tres centrals que no han aturat en
absolut l'hemorràgia que pateix la defensa, la més golejada de la
categoria.
El Reial Mallorca es passeja de camp en camp fent el ridícul, i
dels deu últims partits com a visitant només ha estat capaç de
sumar un punt. De fet, amb l'argentí a la banqueta, l'equip va
puntuar en les dues primeres sortides (empat a Sevilla i victòria a
La Romareda) i a partir de llavors tot han estat derrotes amb
excepció del matx jugat contra el Màlaga a La Rosaleda (0-0).
Una de les principals raons per al fracàs d'Héctor Cúper en
aquesta segona etapa al capdavant del Mallorca és la manca de
fermesa defensiva, segell inequívoc en les seves anteriors etapes a
Palma, València i Milà, i que ara sembla haver passat a millor
vida. Només a Saragossa i a Màlaga els illencs han deixat la
porteria a zero, i després dels quatre gols encaixats en el
Calderón, el Mallorca torna a ser l'equip més golejat de la
categoria amb l'Osasuna.
A partir d'aquí, només els que no segueixen el Mallorca cada set
dies poden confiar en un miracle. La resta ja ha assumit
l'inevitable destí, tota vegada que en els moments més decisius de
la temporad, quan l'equip s'ho jugava tot, només ha estat capaç de
sumar tres punts de vint-i-un possibles i, el que és encara pitjor,
oferint una imatge de conjunt trencat, sense ambició ni autoestima.
El darrer exemple, el de diumenge passat, quan després de rebre el
primer gol els vermellencs s'enfonsaren de manera escandalosa i el
partit acabà com tots ja sabem. Amb tot, el més depriment és
escoltar setmana rere setmana el discurs d'un tècnic que des de ja
fa temps sembla no tenir una fe cega en els seus homes. Potser
precisament perquè els coneix millor que ningú i sap que ja no
poden donar més de si. Però per als aficionats, que viuen la
situació des de fora, la segona etapa de Cúper en el Mallorca ha
suposat una immensa decepció. Almanco, de moment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.