El Mallorca esprinta cap a Segona Divisió

Puentes Leira assenyalà el final del matx (1-2), després de quatre minuts de perllongació, i Son Moix oferia ja un aspecte desolador. El Llevant s'endugué els tres punts sense fer un gran partit, limitant-se a aprofitar el desconcert mallorquinista -l'ordre i la disciplina quedaren en no-res-, les mancances de l'onze de Cúper i les facilitats atorgades pel tècnic vermellenc a la segona part. Els aficionats optaren per deixar de patir. Enfilaren el camí de retorn cap a casa i digueren adéu al fred i al pèssim joc del Reial Mallorca. En acabar, tot i la massiva espantada, s'escoltaren tímids xiulets.

El Llevant arribà a Palma contra les cordes, després d'haver sumat una sola victòria en els darrers catorze partits, però en surt reforçat. Ara, el Mallorca esprinta cap a Segona i continua amb 21 punts, però el conjunt valencià ja n'acumula 30 De moment, la zona de descens es manté a només tres punts, però falta saber què farà avui el Racing, que juga a Sevilla. Queda encara una eternitat, però l'equip ha de millorar molt per optar a la permanència.

Perdre amb el Llevant és preocupant, però més ho és encara constatar que Cúper no ha sabut fins ara dotar l'equip d'una entitat pròpia, d'una idea clara de com s'ha de jugar. Els seus futbolistes abusaren, una vegada més, de la pilotada llarga com a principal recurs ofensiu. Les errades, les imprecisions, les entregues al rival, la falta extrema d'idees, les errades en defensa i el desconcert foren una constant.

D'entrada, Cúper tornà a apostar per Ramis com a lateral dret, situant Arango com a enllaç de la parella atacant, ahir formada per Luis García i per Romero. El Mallorca i el Llevant disposaren d'oportunitats per inaugurar el marcador en el primer temps, ja que la pilota anava i venia d'una porteria cap a l'altra. Ambdós equips perdien l'esfèrica amb relativa facilitat, i les ocasions eren gairebé sempre producte de les facilitats del rival.

El Llevant inicià el segon temps una mica més deixondit, mentre que el Mallorca, sense ritme, mostrava els primers símptomes seriosos de desconcert. Però quan millor jugava el conjunt valencià, i més angoixat es veia al Reial Mallorca, arribà el tradicional gol de Luis García. Vist un, vists tots. El davanter mallorquinista sorprengué el seu marcador i superà Mora, després d'una extraordinària jugada de Romeo i d'una passada encara millor.

Schuster reaccionà tot d'una i donà entrada a Mantxev en substitució de Tito. El Llevant començava la remuntada, recuperant el seu tradicional esquema amb un sol pivot -Camacho- i dos davanters clars -Mantxev i Sergio García-, mentre que Rivera feia d'enllaç. Sergio García empatà, després d'una passada d'Ettien i el Mallorca no reaccionà. Cúper donà entrada a Melo en substitució de Campano i, poc després, Correa reemplaçà Tuni, lesionat. El Mallorca estava ja contra les cordes. El Llevant era l'amo del centre del camp i les oportunitats davant la porteria de Moyà començaren a sovintejar. Ivan Ramis va treure una rematada de Jofre, completament sol, davall els pals.

Schuster veié que el seu equip podia guanyar i Reggi substituí Sergio García. Jofre marcà, després d'una altra centrada d'Ettien, i el partit s'acabà. El Llevant havia estat millor.