A la final!

Una major varietat de recursos tàctics i una fe il·limitada en la victòria retornaren el Son Amar, quinze anys després, a la final de la Copa del Rei impulsat per un triomf de prestigi davant un gran equip, l'Unicaja Almeria, que depèn en excés de l'hongarès Peter Veres.

El Son Amar jugarà avui la final davant el Numància Caja Duero, que ahir superà el Jhayber Elx. El conjunt de l'argentí Ricardo Maldonado viu a l'ombra dels grans Son Amar i Unicaja, però la seva situació de tercer en discòrdia no anul·la les seves opcions. Compta amb un grup compensat -amb el internacionals espanyols Alfonso Flores i Manuel Sevillano, els argentins Gustavo Porporatto i Jerónimo Nicola, junt al portuguès Manuel Da Silva-, que fins no fa gaire fou un dels grans animadors del voleibol espanyol.

Ahir, el partit entre Son Amar i Unicaja era una final avançada. No sols pel tarannà dels equips, els més potents sens dubte del panorama espanyol, sinó pel que es va poder veure a la pista. L'equip andalús tudà les seves opcions. La profunditat de banqueta, superior a la del seu rival, i fins i tot les seves armes. El Son Amar mostrà la seva fam de triomfs i la necessitat de justificar una forta aposta.

El revés rebut en el primer set, ni la manera de cedir el primer parcial, desanimaren el bloc balear, que no notà el triomf andalús (25-23). I això que el conjunt de Vladimir Bogoevski fou l'amo del joc d'inici. Disposà de rendes importants fins que l'oposat hongarès de l'Unicaja Almeria Peter Veres enfilà una notable ratxa anotadora sense errades.

L'Unicaja perllongà el seu bon joc a la continuació i disposà de rendes de fins a quatre punts en moments delicats (17-13). L'eficàcia del servei de Miguel Àngel Falasca i la defensa sobre l'hongarès fermaren el conjunt andalús i estimularen el Son Amar, que capgirà el partit de la mà dels francesos Antiga i Ruette. No es va desfer el bloc mallorquí quan l'Unicaja neutralitzà quatre punts de set (21-24 i 24-25) gràcies a Veres. A la cinquena oportunitat igualà el partit (25-27).

L'Unicaja intentà la reacció en el tercer set, però evidencià que els seus recursos es minimitzaren quan el seu oposat era frenat pel bloqueig balear, que entrà decidit a la vintena, amb un avantatge suficient per agafar avantatge en el marcador (23-25). L'inici del quart parcial aventurà una arribada al desempat (3-8). Però la força amb la que començà el conjunt de Piero Molducci fou fictícia. Amb Oleksty Gatin i Stephane Antiga a to l'avantatge desaparegué i amarrà el duel en el tram final fins que una rematada de Gatin sentencià l'Unicaja.