Quin alè!

2-1: El Mallorca capgira, en la segona meitat, un partit que tenia perdut en el descans davant l'Albacete

Poli intenta controlar la pilota davant l'oposició d'un contrari.

TW
0

Pep Verger

Abraçades, mans a l'aire, aplaudiments per la graderia... Turienzo Àlvarez assenyalà el final del partit, després de quatre agònics minuts de perllongació, i Son Moix embogí d'alegria. El Reial Mallorca acabava de superar l'Albacete (2-1) en un partit farcit d'emoció i alternatives. El cor, la il·lusió i l'entrega sense límits feren possible que el conjunt d'Héctor Cúper capgiràs un partit que tenia perdut (0-1) en el descans.

El Reial Mallorca, d'aquesta manera, ocupa la 18a posició, empatat a punts amb el Racing de Santander i a només dos de la permanència.

Durant la primera meitat, l'Albacete de José González fou molt superior a un desdibuixat Mallorca que, sense ordre ni idees, encadenà errades i imprecisions.

Ben aviat, el conjunt manxec donà el primer avís quan Pacheco serví una gran pilota a Francisco que, completament sol, va caure al terra davant Poli.

El Mallorca no aconseguia trenar dues passades consecutives i l'Albacete, ben posicionat, es defensava amb ordre i sortia bé al contracop. Els homes de José González manejaven la pilota amb criteri i la porteria de Valbuena no passava per serioses dificultats.

Poc abans que es complís la primera mitja hora de partit, Redondo centrà des de la banda dreta i Marc González, completament sol, superà Miquel Àngel Moyà.

El Mallorca intentà reaccionar, però just creava perill a pilota aturada -Ballesteros, de cap- i amb xuts llunyans. Així, s'arribà al descans amb mínim triomf de l'Albacete i alguns xiulets a la graderia. El conjunt manxec havia estat superior i tenia l'onze de Cúper contra les cordes.

Héctor Cúper cercà solucions i donà entrada a Jorge López en substitució de David Cortés. Retardà així Campano fins al lateral, mentre que Jorge López se situava a la banda dreta del centre del camp.

El partit canvià de forma radical i el Mallorca, sense fer un gran futbol, s'imposà al rival fent de la il·lusió i l'entrega les millors armes. El conjunt de Cúper emprava més el cor que el cap, però, ara sí, tenia l'Albacete contra les cordes.

Just havien passat set minuts quan arribà el gol de l'empat. Tuni, que ha demostrat sobradament la seva vàlua, xutà i la pilota, després de tocar amb Buades, entrà dins la porteria de Valbuena. L'Albacete havia desaparegut del camp i ni Jaime ni Pacheco aconseguien controlar l'esfèric i marcar el ritme del partit. El Reial Mallorca controlava la parcel·la central, duia la iniciativa i tenia més de mitja hora llarga per remuntar.

Arango, sol davant Valbuena, no encertà en el minut 59 i, poc després, Ballesteros, lliure de marca, enviava la pilota fora amb el cap per un pèl. Acte seguit, mentre el Mallorca jugava els seus millors minuts, Luis García no aprofità una gran passada de Poli per superar Valbuena i envià l'esfèric fora quan el més senzill era marcar.

I a falta de vint minuts per al final, Turienzo Àlvarez assenyalà penal en una entrada d'Óscar Montiel a Tuni. No ho era, però Luis García concretà la remuntada.

En els minuts finals, pressionà l'Albacete, però el marcador ja no es va moure. El Mallorca és ara a dos punts de la permanència.