Tuni veu el Mallorca en marxa cap a la salvació

El solleric Antoni Lluís Adrover està del tot convençut que el Reial Mallorca continuarà a Primera Divisió una temporada més

Tuni debutà el vuit de desembre del 2002 a Primera Divisió.

Pep VergerPalma03/02/05 0:00

«Qui perd els orígens perd la identitat», canta Raimon. Antoni Lluís Adrover, Tuni, s'ha instal·lat a l'elit del futbol espanyol, però els seus hàbits s'han modificat just el que és estrictament necessari. Cotitza a l'alça en el Reial Mallorca i diumenge passat, probablement en el seu millor partit amb la camiseta del primer equip vermellenc, demostrà la seva vàlua.

Gregorio Manzano va fer debutar Tuni a Primera Divisió el vuit de desembre del 2002. El Reial Madrid, que guanyà amb solvència (1-5), en fou testimoni. Tuni emigrà la temporada a Salamanca i enguany ha tornat a casa i al seu Mallorca. Sortí de la pedrera del Sóller, com no podia ser d'altra manera, i encara de juvenil fitxà pel Mallorca. Davanter ràpid i habilidós, Benito Floro l'emprà de lateral esquerre i amb l'arribada de Cúper sembla ja consolidat com a migcampista. «Cúper ha anat comptant amb mi. Estic molt content, i més encara després de sortir de titular diumenge passat. Vaig quedar molt content», assegura. Abandonar l'Illa i fitxar pel Salamanca fou una experiència novedosa pel jove solleric (14-06-1982). «Els mallorquins, en general, tenim un caràcter bastant tancat. La veritat és que em feia una mica de por partir de Mallorca, perquè no sabia què em trobaria. El primer mes o els dos primers mesos foren un poc durs, però al final ja m'agradava ser allà», explica. Viure a la zona més baixa de la classificació no és fàcil, però Tuni s'hi confessa acostumat. «És mal de dur. A ningú no li agrada ser allà baix i ens hi jugam molt, quasi la vida. Personalment, per sort o per desgràcia, he viscut aquesta situació amb altres equips. En el Mallorca B, durant els dos anys que hi vaig ser ens salvàrem en el darrer minut del darrer partit; i en el Salamanca, a la penúltima jornada. Sempre he estat a la corda fluixa i el més important és tenir el caràcter fort i saber què en pot sortir. Has de tenir ambició i caràcter», assegura.

«Sóller és un paradís. Tenim la muntanya ben a propet i, a la vegada, hi ha el port», explica Tuni, que recentment s'ha comprat un pis -al poble, clar-, però que encara viu a ca son pare i sa mare. «En el món del futbol mai no se sap si hauràs de partir, però tenc clar que, tard o d'hora, tornaré a Sóller. Ara, ni pens en la possibilitat d'anar a la península. Firmaria deu anys amb el Mallorca, però si ets futbolistes has de saber que estàs exposat a haver de partir en qualsevol moment», diu.

Si hi ha un element que identifica Sóller és el tren. El futbolista del Reial Mallorca té clara la importància d'aquest mitjà. «Durant anys, ha estat la principal via de comunicació amb ciutat, ja que el coll es feia mal de passar. Estàvem una mica aïllats, però ara amb el túnel la situació ha canviat. Durant l'estiu, el tragí de turistes és constant», afirma mentre Miquel Àngel Canyelles pitja sense aturar el disparador de la càmera de fotos i els turistes se'l miren.

I acabades les feines a Salamanca, Tuni tornà a Sóller i al Mallorca. «Em va sortir una temporada més o manco bona. Vaig jugar trenta-i-busques partits, però va ser una experiència positiva. En arribar vaig renovar pel Mallorca per aquesta temporada i dues més», indica.

Tuni té clar que la victòria davant el Getafe fou transcendental i que ha tingut un important efecte balsàmic sobre la plantilla. «Psicològicament, guanyar el Getafe ens ha anat beníssim. No és que es guanyàs per sort, sinó que jugàrem un bon partit, creàrem ocasions», diu. El Reial Mallorca continua en zona de descens, però avui ningú del vestidor no pensa en la possibilitat de la Segona Divisió.

«Dins la caseta la moral és molt alta i, personalment, tenc molta fe en aquest equip i crec que ens en sortirem», manifesta. Tuni viu ara el seu millor moment al Reial Mallorca. Després d'estrenar titularitat diumenge passat i completar un magnífic matx, el futbolista solleric vessa optimisme i confiança, malgrat que és ben conscient que ha de continuar treballant sense descans.

«El meu objectiu personal aquesta temporada era intentar jugar tants minuts com fos possible i si era factible ser titular, molt millor. Quan el míster et dóna l'oportunitat de sortir al camp, has d'aprofitar-la al màxim. Vaig intentar fer-ho com millor vaig saber i crec que em va sortir més o manco bé. Ja estic perfectament habituat a jugar a la banda esquerra, perquè és on ho faig als entrenaments. També és vera que a l'inici de temporada hi va haver un moment en el qual em trobava, fins i tot, més còmode de lateral esquerre que de mig. Sempre havia jugat de davanter, però intent adaptar-me al que faci falta», acaba dient Antoni Lluís Adrover Colom, més conegut com Tuni.