Moyà juga els dobles amb la seva al·lota

T.T. Enviat especial a Melbourne.
Ahir vaig acabar la meva crònica quan estava ben a punt de partir a sopar amb Carles Moyà i amb Rafel Nadal. Us deia, aleshores, que teníem pensat acudir al mateix restaurant japonès que estrenàrem l'any passat. Idò bé, finalment hi va haver canvis. Rafel no va comparèixer i ens va dir que s'estimava més quedar a l'hotel, ja que l'endemà li havien col·locat el partit de dobles ben prestet.

Moyà rebutjà, així, la possibilitat del local japonès i s'inclinà pel tir segur que sempre representa una bona mariscada. Anar en companyia de Moyà té inconvenients, però us puc assegurar bé que quan arribes a un restaurant amb una gran coa que espera per sopar, tot són avantatges. Fou durant la tertúlia corresponent, entre gamba i gamba, quan Moyà em va sorprendre i em recordà que està inscrit en els dobles mixtos. Flavia Pennetta va mostrar un somriure de complicitat. Jugaran plegats. Em vaig retirar prest, ja que també a mi m'havien trastocat els plans, situant tan prest el dobles de Nadal.

No em va quedar més remei que aixecar-me d'hora i partir cap al Melbourne Park. Just sortir de l'hotel em vaig adonar que seria un dia especialment calorós, que els termòmetres arribaran a marcar els 35 graus. De camí cap al club, decidesc canviar el meu lloc habitual per berenar i vaig a l'hotel de Moyà. Allà, casualment, em vaig trobar a la cafeteria amb Joan Bosch, que feia el seu darrer berenar a Melbourne, ja que poques hores després iniciva el vol de retorn cap a Espanya. Parlàrem del que li esperava, malgrat que volar en primera és sempre més confortable que fer-ho en classe turista.

Ja al Melbourne Park, i ben equipat contra el sol, em dirigesc a la pista número 8. És una de les petites i no hi ha més de cinquanta cadires. Es reserva per als partits de dobles. Ja estava assegut quan es presenta Toni Nadal, conco i entrenador de Rafel. Torn a viure el partit al seu costat. Rafel Nadal forma parella en aquesta ocasió amb el veterà Albert Costa, i s'enfronten amb dos australians joves -Domenic Marafiote i Robert Smeets-, molt fluixets i que ben aviat ens demostren que no oferiran gaire oposició.

Un contundent 6-2 i 6-2 deixa clara la superioritat de Nadal i de Costa. Fins i tot, ens va donar temps a muntar una tertúlia, que com es natural i habitual girà entorn del futbol. En un moment determinat, hi havia els dos capitans de Copa Davis, Joan Avendaño i Jordi Arrese, Toni Nadal, Joan Forcades...

Fou així com Avendaño ens relatà una anècdota viscuda amb Mateu Alemany no fa encara un mes. Amb motiu de la disputa dels quarts de final de la Copa Davis a Palma, Avendaño contà que havia conegut personalment el president Mateu Alemany, ja que disputà un partit de pàdel amb ell, juntament amb Jaume Matas i amb Jordi Arrese. Idò bé, quan parlàrem de les relacions d'Alemany amb la premsa, Avendaño contà que no fa gaire coincidí amb el president del Reial Mallorca en un avió i que quedà astorat del tracte tan fred que li brindà.

Acabat el partit de Rafel, i amb poques feines al club, me'n vaig a dinar amb Carles Moyà. En aquesta ocasió em toca pagar a mi i, per tant, canviam la mariscada per un hot dog i un menú vietnamita. Després, Moyà parteix a fer una volta per la ciutat, però jo, després d'acompanyar-lo una estona, me'n torn al club. Volia saber l'hora del partit entre Nadal i el rus Mikhail Youzhny. Jugaran a les 11.00 del matí a la Rod Laver Arena, la més important. La mallorquina Núria Llagostera, que forma parella de dobles femenins amb la russa Galina Voskoboeva, s'enfrontarà amb l'espanyola Anabel Medina Garrigues i la russa Dinara Safina.

Després de parlar una estona amb el cap de premsa de la Reial Federació Espanyola de Tennis, Pere Hernández, me'n torn a l'hotel i comença el suplici de les cròniques.