Faltaven encara deu minuts per al final, però ningú no confiava repetir la gesta aconseguida quinze dies abans davant el Numància. Alguns aficionats enfilaven ja el camí cap a casa sense la mínima esperança quan Perera aprofità una perllongació d'Arango amb el cap per reobrir les opcions dels mallorquinistes.
Els homes de Cúper ho intentaren en el darrer tram, passaren a controlar el partit, demostraren una mica d'orgull i, malgrat que fos a impulsos, s'atracaren a la porteria d'Elía. Però l'Osasuna no és el Numància i Losantos Omar assenyalà el final amb mínim triomf del conjunt d'Aguirre.
L'estadística, que ja saben que existeix per ser trencada, explicava que Osasuna mai no havia guanyat a Palma. Cúper, de sortida, cercà solucions al mal joc exhibit en els dos partits anteriors i alineà Campano per la banda dreta del centre del camp, situant Jorge López com enllaç amb la línia d'atac. Farinós era així el gran sacrificat, ja que inicià i acabà el partit a la banqueta.
L'inici dels mallorquinistes no feia pensar en el desastre que arribaria després. El conjunt de Cúper, ben posicionat i fent gala d'una encertada pressió, dominava i arribava amb relativa facilitat a l'àrea rival. Osasuna no tardà a reaccionar i evidenciar que el Mallorca just funcionava a impulsos. Els vermellencs perderen el control de l'esfèric i els navarresos agafaren la iniciativa.
Valdo, poc després que es complís la primera mitja hora de joc, aprofita un rebuig per enganxar una volea amb l'esquerra que Moyà no va poder aturar. Encara abans del decans, Valdo, en aquesta ocasió amb l'esquerra, tornà a marcar de volea. Cúper cercà remei al desastre i inicià la represa amb Tuni -que substituí Jorge López- per la banda esquerra, mentre que Arango se situava per darrera Delibasic i Luis García.
És mal de creure, però l'Osasuna continua controlant el partit. Tenia el control de l'esfèric i dominava també territorialment. Cúper, en un canvi difícil d'entendre, donà entrada a Muller en substitució de Pereyra. Faltava agressivitat, esperit de lluita, actitud i sobrava apatia, conformisme... El Mallorca era un desastre. Les entregues al rival, les imprecisions eren constants. No hi havia estructura d'equip, ni ordre, ni disciplina.
Una rematada d'Arango que Expósito salvà sota pals va fer reaccionar el Mallorca. Marcà Perera a falta de deu minuts i els homes de Cúper reaccionaren. En el tram final astrenyien, cercaren l'empat, mentre que els homes d'Aguirre, acovardats, es tancaven a la seva parcel·la. El miracle de la remuntada no fou possile i el conjunt navarrès s'endugué els tres punts. El Mallorca, en tot cas, va tenir encara una clara oportunitat per empatar, però l'excel·lent xut de Perera fou neutralitzat per Elía. El conjunt de Cúper havia perdut en un pèssim partit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.