TW
0

«Aquest moment havia d'arribar tard o d'hora i ha arribat. El bàsquet m'ho ha donat tot i he aconseguit totes les fites que m'he marcat al llarg de la meva carrera esportiva, però sembla que arriba un moment que el cos diu 'prou'».

No sense tristor, el ja mític base mallorquí Guillem Coll, de 35 anys, s'ha vist obligat a anunciar la seva retirada de les pistes de bàsquet -almenys de l'alta competició- a causa d'una greu lesió de genoll que arrossega des del final de la temporada passada i que li ha deixat malmesos el menisc, els lligaments, els cartílags i la ròtula, segons es desprèn de la darrera artroscòpia que li han practicat.

Després de 26 anys jugant a bàsquet, afirma que «ara comença una nova etapa de la meva vida i necessit un poc de temps per posari-hi ordre. No em desagrada la idea de continuar lligat al món del bàsquet, ja sigui com a entrenador o com a coordinador, però encara no sé què faré. Estic molt orgullós de la meva trajectòria i si ara tornàs a començar seguiria les mateixes passes».

Coll començà a jugar a bàsquet amb 9 anys a les files del Sant Agustí. Com a infantil entrà a les categories inferiors del Patronat. En aquella etapa, s'acabà de formar com a jugador i començà a destacar durant els millors anys del Syrius Patronat i el Prohaci Mallorca, en la ja desapareguda 1a B. El 1992 fitxà pel Guadalajara -filial del Reial Madrid- de la Lliga LEB, en el qual aconseguí pujar per primera vegada a la Lliga ACB.

La temporada següent celebrà un nou ascens a la màxima categoria amb el Salamanca, club que li permetria convertir en realitat el seu somni de jugar a l'ACB durant la campanya 94/95. Després tornà a l'Illa, on jugà tres temporades en el Drac Inca abans de fitxar per l'Ourense, amb el qual tornaria a assaborir un altre ascens a l'ACB l'any 2000. El Granada, el Bàsquet Muro i l'Arenal serien els seus tres darrers equips.